Ball de Gitanes

Vilafranca del Penedès

Diversos autors consideren els Balls de les Gitanes balls amb parlaments; en el cas de Vilafranca, aquests adquireixen molta importància. Són balls parlats de tipus satíric.
No es disposa d'un text-guió sobre l'estructura dramàtica que s'utilitzava a Vilafranca antigament. L'actual guió va ser creat per la restauració del 2001, és una adaptació feta per Raimon Casals. La part recitativa va intercalada en el desenvolupament de la dansa. S'han incorporat personatges que havien desaparegut o perdut importància i se n'han creat de nous. El grup queda compost del Capità, l'Estaquirot (que aguanta el pal), els Galerons (un home i una dona) i 6 parelles de Gitanos i Gitanes. La temàtica és la següent: el Capità fa els parlaments de presentació i clausura i els seus versos són d'exaltació al grup, d'agraïment al públic,... Els parlaments dels Galerons són una disputa d'enamorats; el de l'Estaquirot de disculpa per si algú s'ha alarmat en veure el ball; la Gitana Primera parla de política i si cal dels Administradors de la Festa; la Segona, que representa la branca més humil de la societat, comenta els greuges socials; la Tercera és un personatge còmic que utilitza les xafarderies com a eina per les seves intervencions; la Cordonera (o Gitana Quarta) defensa el petit comerç i la venta ambulant i aprofita per vendre qualsevol cosa; la Cinquena es relaciona amb la bruixeria i la Sisena és una venedora i a la vegada companya de xafarderies de la Gitana Tercera. Els versos dels Gitanos acostumen a ser una rèplica del que han dit les seves parelles.
Pel que fa als versos, en la reinterpretació no es podia utilitzar el material recollit, però sí que es van establir uns blocs amb similituds temàtiques, que junt amb la guia dels versos rescrits per Mestres, van permetre plantejar i caracteritzar els personatges. Durant molt anys la presència de les dones no era habitual i els papers femenins eren interpretats per homes disfressats. En la creació de l'estil dels versos s'ha procurat definir una línia on les paraules gruixudes i els insults no hi tenen cabuda. Existeix un vers tradicional, recollit a principis del segle XX i molt utilitzat durant el mateix: és el "Gitanilles!". És un crit de guerra del grup, apareix al llarg de la representació del ball parlat per anunciar-nos la part coreogràfica a realitzar.
La coreografia actual és una proposta de Raimon Casals, va recuperar puntejos com el punt de jota en el Ball de Galerons o la reincorporació de parts com la "Passada" o la figura anomenada la "trena".
L'esquema general ha quedat fixat en 3 parts. La primera figura és "la Passada" (que serveix per entrar al lloc on es ballarà), la segona és el "Ball" (ja sigui el "Ball de Cintes" o el "Ball de Galerons" o "Rotllet"), i la tercera torna a ser "la Passada" (marcant aquest cop la sortida del grup).
Presideix el grup el Capità que porta un fuet i el fa petar abans de començar. Al seu darrera van els dos Galerons, seguits de dues parelles de Gitanos, cada un amb la seva cinta agafada per la mà. Segueix l'estaquirot que porta el Pal, i al seu darrera, les altres dues parelles. La Cinquena i Sisena parella i la Formació Musical es disposen al final del grup.
Entra el grup fent "passada", avançar saltant i tocant les castanyoles durant 16 compassos. Arribats a lloc es col·loquen per fer el "ball de cintes": el Capità es manté al lloc on ha arribat, els gitanos i gitanes fan rotllana al voltant del Pal encarats amb les seves parelles, el Galeró es posa al cantó oposat d'on es troba, quedant en diagonal amb la seva parella. Comença el ball amb la 1a figura, el cordó (32 compassos), consisteix en fer una cadena els balladors, saltant rítmicament i entrecreuant-se i per tant, entrecreuant les cintes formant un cordó al Pal. La segona figura és la trena (32 compassos), consisteix en dividir el grup en dos i a entrecreuar-se només els balladors de cada grup, es formen dues trenes de quatre cintes cada una contínues al dibuix del cordó.