Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Auca dedicada al poble de Rellinars composta per trenta imatges encasellades en vinyetes pintades en color (5 per 6) cadascuna de les quals va acompanyada de versos de dues línies al peu a mena de rodolí, que diu així:
1-Rellinars es va enlairant / amb la Serra de l'Obac a Llevant. 2- Als capvespres a Ponent, / Montserrat és sorprenent. 3- Que ja l'habitaven a la prehistòria / moltes coves en són memòria. 4 - A Rellinars na Màrcia vivia / mentre els romans veien via. 5- Però uns segles confosos / convertiren els llocs en perillosos. 6- Quan els àrabs atacaven /els gots s'hi refugiaven. 7- Coves i balmes obrades / ho demostren a debades. 8- Fins la Reconquesta comtal / no arriba el poder feudal. 9- Els primers, els Montcada, senyors de Vacarissa o La Boada. 10- Diuen que hi havia reines al Casot, / si no eren amigues d'algun pagesot...11- Els remences rompen la terra / sense cap por a la guerra. 12- Planten vinyes, fan cellers; /els hi calen jornalers. 13- I així Rellinars augmenta: /moltes famílies s'hi aposenten. 14- La riquesa de les fonts / fa prosperar aquests turons. 15- El bestiar també creix / i es fan processons amb escreix. 16- Són els sants de devoció / Fermí i Sant Pere, nostre patró. 17- Per Pasqua ballen caramelles, per Sant Fermí beneixen les ovelles. / 18- I el dia de Santa Caterina / reparteixen panets de farina. 19- Però els bandolers assalten sovint, / als qui el Camí Ral van seguint. 20- En Capablanca és niu de rondalles / vora el foc d'encenalles. / 21- I amb la Guerra del Francès / es passa un moment compromès. 22- Espies i "miquelets" a les Ferreres / recorren totes les dreceres. 23- Així Rellinars es va fer un poble / sense adonar-se'n el noble. 24- I reclament ser independents / de Vacarisses: som suficients. 25- A més, la bellesa del paisatge / li dona una bona imatge. 26- Després la fil·loxera acaba amb el raïm / però de mongetes i tomàquets sí que en tenim. 27- Ara hi vénen estiuejants / tot buscant la pau d'abans. 28- Fots, rieres i pinars / són símbols de Rellinars. 29-S'obren carrers i urbanitzacions / a tot trobarem solucions. 30- I així entre festes i esport / Rellinars ha esdevingut fort.
Una auca, és una expressió de la literatura folklòrica tradicional catalana, molt semblant a la literatura de canya i cordill. És també una història escrita en vers o rodolí, ja sigui fictícia o real que va acompanyada d'una vinyeta humorística o satírica. La tradició mana que ha de contenir quaranta vuit vinyetes. A diferència d'un còmic, sempre està representada sobre un únic full i per una sola cara. Malgrat els versos han de respectar una rima la mètrica es relaxa una mica i permet tercets o quartets de rima assonant emprant síl·labes diferents.
L'auca més antiga documentada data de la segona meitat del segle XVII (1670) i el seu origen es localitza probablement en el joc de l'auca, una partida d'apostes que era molt popular durant els segles XVII i XVIII que hauria evolucionat durant el segle XIX amb la representació de vinyetes. L'auge de l'auca arriba a les llars on els més grans les llegien als infants. Entrat el segle XX la producció disminueix a favor de la reproducció d'algunes auques més arcaiques i primitives amb animals, jocs d'infantesa, on hi podien col·laborar els dibuixants coneguts i famosos del moment.
Bibliografia
MORENO, M. Dolors (1997). Auca de Rellinars; dins XVIII Ronda Vallesana. Unió Excursionista Sabadell, pp.140 - 141.
