Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'interès d'aquest edifici rau en ser la seu de l'Ateneu Arenyenc, una entitat sense afany de lucre, reconeguda d’utilitat pública des de l’any 2012 i compromesa des de sempre amb la societat arenyenca.
Es tracta d'un gran edifici amb façana al carrer d'Anselm Clavé i al Passeig d'en Xifré. A la façana del carrer d'Anselm Clavé hi destaca un escut o medalló de pedra amb dues A majúscules al centre de l'emblema (Ateneu Arenyenc), envoltades d'una garlanda en forma de corona de llorer.
A la planta baixa hi ha dues obertures d'arc escarser posades de forma simètrica. Al damunt, un balcó corregut amb doble accés. A la segona planta hi trobem dos balcons, amb barana de ferro. En un tercer nivell, de golfes, quatre obertures rectangulars. El parament és arrebossat i llis on destaquen petits detalls esgrafiats de motius florals i geomètrics.
L'arquitecte Cèsar martinell va realitzar algunes intervencions a la sala de l'edifici, als anys 40 del segle XX, que no s'han conservat.
S'inclou en l'itinerari de l'escriptor Ferran de Pol, editat per l'Ajuntament (Carreño, 2005), perquè aquesta entitat fou clau en la seva joventut, a més de guanyar l'edició dels Jocs Florals de l'any 1934, que organitzava l'Ateneu.
Història
Al web de l'entitat i en un plafó ubicat a la façana es pot llegir un breu resum de la seva història: "A mitjans del setembre de 1884, un grup d’amics que habitualment es reunien al Cafè d’en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques i l’any següent, el 1885, establiren els pilars bàsics de l’entitat, celebrant el primer certamen literari i situant l’Ateneu com a referent cultural de la vila. El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un patí que donava al passeig Xifre".
El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.
El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.
Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.
Bibliografia
BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.
BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.
CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: Crea’t edicions
CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica. Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.
CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). Ferra de Pol. Itineraris. Ajuntament d’Arenys de Mar.
MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).
PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.