Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers fou majoritàriament destruït durant la Guerra Civil, la tardor de 1936. Tan sols se’n va conservar una petita part, que es troba actualment a les dependències parroquials. Del material conservat anterior a la guerra destaca un quadern de visites pastorals de 1689. També s’han conservat quatre llibres més de diverses èpoques a l'Arxiu Històric Municipal de Granollers (DANTI, 1997) (GARRIGA, 1982) (TINTÓ, 1994).
En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla.
Història
Durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba. La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada el 25 d'agost de 1946.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "Del Decret de Nova Planta al 1850", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.
