Arxiu de la Corona d'Aragó
Puig-reig
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva diferents fons documentals directament relacionats amb el municipi de Puig-reig. De tots els fons, el més nombrós es el contingut en la secció "Gran Priorato de Cataluña de la Orden de San Juan de Jerusalén" que agrupa documents en pergami i paper reunits en diferents lligalls (Legajo 1, 2, 4a, 5, 8) amb una important mostra de capbreus (des del més antic de 1275 fins als més moderns de principis del XIX) ordenats pels Templers, senyors jurisdiccionals, i els Hospitalers que des del XIV heretaren la comanda de Puig-reig.
També es molt notable, per la quantitat (prop de 200 pergamins) continguts en el fons Reial Cancelleria, corresponents als s. XI fins al XIII i que corresponen a compra vendes i donacions en relació a la família vesomtal del Berguedà (testament del trobador Guillem de Berguedà de 1187) i als Templers (carta de poblament de Puig-reig de 1286).
Al fons de Bagà compren documentació parcial i el fons del Archivo del Real Patrimonio de Cataluña, concretament en la unitat "Delegación Provincial de Hacienda de Barcelona" es guarda documentació del la primera meitat del s. XX.
També es important la documentació continguda a la secció de Protocols Notarials (Berga), amb un gruix notable de paper del s. XVII i XVIII.
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), és l'arxiu històric que conté major nombre de documentació relacionada amb el municipi de Puig-reig. Des del 1994 té la seva seu al carrer dels Almogàvers de Barcelona, d'on fou traslladat del Palau del Lloctinent.
Història
La documentació conservada a l'ACA correspon a les etapes medievals i modernes de la història de Puig-reig, en relació directe als diferents senyors jurisdiccionals del lloc. El primer volum cronològic, format pels pergamins de Cancelleria, correspon a l'etapa del s. XII, vinculada a la família vescomtal del Berguedà, propietària del castell. El trobador Guillem de Bergadà, fill dels vescomtes i hereu, cedí en el seu testament de 1187, els dominis de Puig-reig ls frares del Temple. Es a partir d'aleshores quan la documentació referida a l'actual municipi forma part de l'esmentada orde militar, primer fins el segle XIV, i després de la seva abolició vinculada als hospitalers que, tot i mantenir la comanda, la van unir a la de l'Ametlla de Vallès i Cervera.
Bibliografia
Arxiu de la Corona d'Aragó, Madrid: Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, 1999, 16p
UDINA MARTORELL, Federico (dir.). Guía del Archivo de la Corona de Aragón, Madrid, 1986.
GONZÁLEZ HURTEBISE, E. Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón en Barcelona, Madrid, 1929.
LÓPEZ, Carlos. Speculum. Vida y trabajos del Archivo de la Corona de Aragón. Editorial Irta, 2008, 142p.
PLANES i ALBETS, Ramon, i cols. L'Arxiu de la Corona d'Aragó: un nou perfil per a l'Arxiu Reial de Barcelona. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 2003, 115 p.
