Antiga Casa Codina

Sant Feliu de Llobregat

Edifici de mitjanes dimensions entre mitgeres. És de planta rectangular i s'estructura en alçada en planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb la carena paral·lela a la façana. La façana presenta diversos elements molt interessants i que són una llicència del mestre d'obres, fins al punt que podem parlar de "façana d'autor", cosa que explica el seu estil eclèctic, amb préstecs de diverses tendències i un cert "horror vacui". Les obertures estan perfectament arrenglerades tant en vertical com en horitzontal. Se'n compten tres per planta. A la planta baixa n'hi ha una de més gran (actualment entrada de cotxes) situada a un extrem de la façana i dues portes per a l'accés de persones als habitatges. Totes tres estan emmarcades per impostes que dibuixen una petita elevació o cresta a la part superior. La porta del mig presenta, a més, un petit motiu decoratiu sobre aquesta cresta a base de palmeta envoltada de volutes. En aquest cos de la façana es va optar per un estucat que marca línies horitzontals molt pronunciades i, per sota, un sòcol. Al primer pis les tres obertures donen a petits balcons suportats sobre conjunts de dues mènsules. Crida l'atenció especialment un element decoratiu en forma de palmeta o fulla d'acant que ubicat a la part superior de les impostes d'aquestes portes es repeteix tres cops a cadascuna d'elles. La textura d'aquest cos de la façana presenta un motiu idèntic al de la planta baixa, però amb menys relleu. A l'alçada dels balcons hi ha una franja correguda equivalent al sòcol de textura diferent. Pel que fa al pis superior, delimitat per dalt i per baix en tota l'amplada de la façana per una motllura estreta, presenta una gran profusió d'elements decoratius de diferent ordre. Crida l'atenció la presència d'una columna prima de fust cilíndric i capitell dòric al bell mig de l'ampit de les tres finestres. Aquestes darreres estan emmarcades per unes pilastres amb base i capitell i que recorren verticalment aquest cos de la façana entre cadascuna de les motllures que el delimiten. A la base d'aquestes pilastres, i penetrant el cos immediatament inferior de la façana, es col·loca una altra aplicació decorativa en forma floral molt estilitzada. I encara per sobre d'aquest cos en trobem un altre que correspon a la cambra d'aire de l'edifici i que s'estén fins al ràfec. Aquí hi trobem de nou diversos elements decoratius, com són les mènsules que suporten el ràfec, de cadascuna de les quals arrenquen petites impostes rectilínies que baixen verticalment fins coincidir en la seva posició amb les pilastres del cos del segon pis. També hi ha els espiralls de respiració. El conjunt de l'edifici mostra una amplada i una alçada molt superior a la resta d'habitatges que integren el carrer Joan Maragall.