Les alzines sureres del sot d’en Valeri estan situades en els marges del torrent, un cop deixada a la casa enrere, a mà dreta. Creixen arrenglerades a la part inferior de ponent del turó de la Guàrdia i fan de partió natural entre el camí i les feixes de conreu del costat oposat de can Valeri.
Són arbres perennifolis, adults, del tipus Quercus súber, adult, robusts i amb una brancades potents que poden arribar a fer 15 m. d’alçada.
L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a 2 m. d’alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta degut a la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.
Són tots ells arbres adults, amb algunes branques tallades i alguns d’ells amb les arrels en part descalçades per la situació on creixen. Però el seu estat general és bo.
