Lledoner de can Valeri Comas
Pineda de Mar

    Maresme
    Camí de can Valeri Comas, s/n.
    Emplaçament
    Vessant esquerra de la riera de Pineda.

    Coordenades:

    41.636245657863
    2.6840664446354
    473687
    4609439
    Número de fitxa
    08163 - 270
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    000406600DG70G0001HF
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    El lledoner (Celtis australis) de can Valeri està situat davant de les corts de la casa, a tocar de l’era. Té una capçada densa, arrodonida i molt ramificada. El tronc és dret i amb l’escorça llisa i de color gris.

    Mesura una quinzena de metres d’alçada per una vintena d’amplada. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l’anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades i presenten una certa asimetria, amb el marge finalment dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd i grogues i apareixen entre els mesos d’abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible. S’anomena lledó i és petit, de la mida d’un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor.

    Aquest arbre pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny. La fusta del lledoner, per la seva flexibilitat i durada, s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això, a banda de proporcionar ombra, es troba freqüentment a prop de les masies.

    Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruïts són dolços i comestibles, se'n poden fer melmelades amb ells.

    ALBEROLA, Ginés (1892). Mitologia vegetal. Leyendas de las plantes. Madrid. Tipografia de Manuel Ginés Hernándes. Impresor de la Casa Real. Facsímil.

    MASCLANS, FRANCESC (1999). Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.

    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Dins de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.

    PHILIPS, Roger (1985). Los árboles. Barcelona: Editorial Blume.