Zona de nidificació de l'oreneta Ptynoprogne rupestris o Roquerol
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Zona de nidificació de l’espècie Ptynogrogne rupestres, situada en els cingles del Mal Pas de la Castellassa i la Castellassa de Can Torres, però observable en altres cingleres del massís.
El roquerol conegut també com a roquisser, cabot de roca o roquer, és una oreneta de la família dels hirundínids (Hirundinidae). Viu en coves, cavitats i alguna escletxa profunda dels cingles del parc. El seu cos d’uns quinze centímetres és gros i compacte, força més arrodonit que les altres orenetes més conegudes. El coll és ample i les ales també amples i punxegudes. El seu vol és àgil, i se’l reconeix fàcilment perquè plana amb les ales perfectament planes i esteses, que li permeten giravoltar, virar i avançar a gran velocitat. Vola a grans alçades i en paral·lel a les cingleres.
El plomatge del coll es fosc, lleugerament llistat i el del cos marronós amb la zona inferior més clara. L’enforquillament de les plomes de la cua és molt discret, amb unes taquetes blanques.
Informació extreta del web del Parc Natural.
Des de l’1 de gener fins al 31 de juliol és vigent la prohibició de l’escalada en determinades zones del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La mesura té l’objectiu principal de garantir la nidificació d’espècies d’ocells protegits perquè les espècies rupícoles solen trobar en aquests indrets la tranquil·litat necessària per a pondre els ous i garantir la supervivència dels pollets. La regulació de l’escalada està dividida en tres zones. En la zona A es pot escalar tot l’any així com obrir noves vies, mentre que en la Zona B del parc l’escalada està restringida temporalment. Finalment, la Zona C no està permesa l’escalada.
A Zones on es pot escalar durant tot l’any:
Zona A1 De la cinglera de l’Agulla de Can Robert a la Castellassa de Can Torres (Agonies, Cap de Faraó. Roca de les Onze Hores, Cap de Mort i els Plecs del Llibre.
Zona A2 De la cinglera de la canal del Mal Pas de Can Pobla al Mur de la Sibèria (Foradada de Can Pobla, cinglera del Bolet de Can Pobla, el Diafragma, Pi del Vent, font Soleia, Cova de les Ànimes i Revolt del Drac.
Zona A3 De Sescorts a la font del Saüc (Sescorts, cinglera de la canal del Mico, cingle dels Cavalls, Roc Colom i Hort dels Monjos).
Zona A4 La Cova del Drat, els Òbits, zona de la Pola-Tres Creus-Agulles de Tanca, la Placa Sibarit, el Morral del Llop i la zona de les Pedritxes-Foradades.
El parc aconsella, a causa de la fragilitat del sistema natural no escalar en aquesta època entre la canal del mal Pas i la canal de Can Pobla; en les cingleres entre la canal de l’Esquirol i la roca de les Onze Hores i en les cingleres i els monòlits des dels Plecs del Llibre fins a la canal Gentil, i el Mur de la Sibèria.
ZONA B
Zones on no es pot escalar durant l’època de cria (1 de gener fins al 31 de julol):
Zona B1 Les Fogueroses (el Paller, el Gegant i l’Agulla Petita)
Zona B2 Roca Mur (parets inferiors)
Zona B3 El Cavall Bernat de la Vall, els Emprius i la Faconera o Sabatgera
Zona B4 Roca Petanta
C Zones on no es pot escalar en cap època de l’any:
Zona C1 Sector occidental de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221) incloent-hi tota la serra de l’obac (excepte el Morral del Lloc, la Placa Sibarit, la Pola-Coll de Tres Creus, les Foradades i les Pedritxes).
Zona C2 Totes les cingleres del Nord de la serra de Sant Llorenç del Munt a partir de la cova del Drac fins a la Vall (excepte els Òbits i, temporalment les Fogueroses, la Roca Mur, els Emprius i el Cavall Bernat de la Vall).
Zona C3 Vessant Est del camí de la Senyora, incloent la Cova Roja i la Castellassa del Dalmau.
En conseqüència no és permesa l’escalada a: Can Pèlecs, Cova Roja, el Mugró, turó dels Cabrils, turó del Boc, turó de les Nou Cabres, la Morella, paret de les Fogueroses, (excepte les mencionades en l’apartat B), canal del Llor, agulles del serrat de la Coca, el Montcau, Mata-Rodona, agulles de Mata-rodona, Castell de Bocs, el Paller de Tot l’Any, la Roca Salvatge, Castellsapera, Roques de la Coca, els Cortins, Castell de la Serra de l’Espluga, turó del Mal Paqs de Puidoure, les Formigues, la Castellassa del Dalmau i la Pallera, Roca del Corb, Morrals de la Mata, Morral de la Bassa i Morral d’en Bens.
Història
L'especie fou identificada pel metge i naturalista tirolès, Giovanni Antonio Scopoli, l’any 1769.
Bibliografia
ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.
ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.
