Xupet del torrent de l'Avellà
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Torrent de l'Avellà
    203

    Coordenades:

    41.64862
    1.84155
    403533
    4611412
    Número de fitxa
    08053 - 103
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A002000300000OS
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Construcció en pedra seca, excavada arran de sòl, ubicada en terres del Santó, al capdavall d'un turó situat entre el torrent del Santó i el de l'Avellà. Per accedir-hi cal deixar a mà dreta, la carretera BV-1123, en el punt quilomètric 1,050. Allí trobarem dues bifurcacions. A la dreta, el camí que mena al Ferran. A l'esquerra el camí que mena al Santó. Un cop en aquest, de nou trobem una bifurcació. El camí de l'esquerra ens mena directament a la casa, i el dret, a les feixes on es localitza una barraca de planta quadrangular de grans dimensions. Al davant seu, hi ha un parell de feixes amb marge de pedra seca. Aquest element indissociable de les construccions en pedra seca es localitza al costat d'un ametller.
    El xupet, està destinat a emmagatzemar la recollida d'aigües pluvials procedent de la cuneta que transcorre arran del mur de pedra. Aquestes cunetes formen part normalment d'un entramat de canalitzacions realitzades arran de les marjades, que es van entrecreuant i aprofitant els diferents pendents, van a desaiguar en aquests dipòsits per ser emprada en cas de necessitat. És de planta rectangular, mesura 1,50 per 1,20 metres de costat i 1,50 metres de fondària. Al seu interior, dos graons volats que permeten al seu interior i sortir-ne sense cap mena de problema durant les tasques de neteja.

    Es tracta d'un element fonamental i totalment relacionat amb el conreu de la terra. Normalment, allí on hi ha una barraca, sinó al costat, a proximitat es poden localitzar aquests tipus de construccions, que no per ser de vegades senzilles, deixen de tenir importància. L'aigua, malgrat tractar-se de cultius de secà, podien permetre per exemple preparar el caldo bordelès o d'altres preparats depenent si es tractava de ceps, ametllers o oliveres.