Xiprers del cementiri de Sant Cugat de Gavadons Collsuspina

    Moianès
    Sant Cugat de Gavadons
    Cementiri de Sant Cugat de Gavadons

    Coordenades:

    41.84629
    2.17396
    431425
    4633040
    08070 - 92
    Patrimoni natural
    Espècimen botànic
    Contemporani
    Bo
    Física
    Fàcil
    Simbòlic
    Privada
    Bisbat de Vic. C/ Santa Maria, 1. 08500 VIC
    Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona

    Dins del recinte del cementiri de Sant Cugat de Gavadons hi ha tres xiprers de bon desenvolupament vertical, fins el punt de sobreppasar el nivell de l'espadanya del campanar. Al jardí que es configura hi ha també un conjunt de boix.

    Aquí el xiprer sorprèn, ens crida més l'atenció pel fet de ser un element vertical amb una forta coherència amb el seu entorn arquitectònic.

    El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui assosiat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari.Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les "germanes dels convents". El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien aturar-se; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.

    BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social. Madrid.
    BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres.
    GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195.
    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005.
    RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22.
    ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net