Xiprers del cementiri de Collsuspina Collsuspina

    Moianès
    Cementiri de Collsuspina
    Cementiri de Collsuspina

    Coordenades:

    41.82675
    2.1793
    431847
    4630866
    08070 - 91
    Patrimoni natural
    Espècimen botànic
    Contemporani
    Bo
    Física
    Restringit
    Simbòlic
    Pública
    Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina
    Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona

    A l'interior del cementiri de Collsuspina hi ha un conjunt de set xiprers, arrenglerats en sentit est a oest, de forma simètrica, seguint el traçat del camí central del recinte, oferint una visual ordenada i projectada cap al fons. Són exemplars de xiprers de dimesions considerables i que es troben en bon estat.

    El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui associat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari. Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les "germanes dels convents". El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien fer parada; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.

    Els xiprers del cementiri de Collsuspina van ser plantats per Ramon Oller i Josep Oller, veïns del Mas Oller. Aquests es van plantats amb motiu del trasllat del nou cementiri durant els anys 1945-47. Aquests van ser comprats a un viver de Viladrau.

    BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid.
    BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres.
    GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195.
    PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005.
    RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22.
    ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net