Xalet d'Eduard Ausió
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estil eclèctic projectat l'any 1932 per l'arquitecte Lluís Corratgé Torrent. Consta de planta semisoterrani, planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants.
A la planta semisoterrani hi ha obertures rematades amb arcs rebaixats de maó i una arcada amb arc de mig punt amb dues rosques de maons. A la planta baixa hi ha una galeria formada per tres arcades de mig punt recolzades en unes dobles columnes d'estil romànic, com les del claustre del monestir de Sant Cugat. A la planta primera trobem una galeria sostinguda per dos pilars de base quadrada amb capitell (als extrems) i per dues columnes de base cilíndrica i sense capitell (a l'interior). Sobre les columnes descansa una gran biga de fusta i un ràfec prominent sustentat amb caps de biga de fusta modelats.
A la façana nord hi ha una tribuna entre la planta soterrània i la planta baixa a l'estil de bow-window. Aquí la façana està revestida amb pedra natural no escairada. El revestiment de la façana és inexistent a la planta baixa.
A la façana sud trobem un porxo d'entrada, amb arcada de maó i una pèrgola amb dobles columnes dòriques, amb teulada a tres vessants.
La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. El cancell és format per un arc de mig punt adovellat sobre pilastres de pedra. Està aixoplugat per una teuladeta a doble vessant suportada per cabirons de fusta modelats. A la cara inferior de la teulada hi ha una combinació de rajol i rajoles de ceràmica amb decoració geomètrica, de colors blau, blanc i detalls grocs.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
El 23 de març de 1932 Eduard Ausió va demanar llicència d'obres per construir una casa a la rambla del Jardí. El projecte estava realitzat per Lluís Corratgé Torrent, arquitecte. El permís va ser concedit el 6 d'abril de 1932.
Lluís Corratgé Torrent va ser un arquitecte que va projectar diversos edificis a Sant Cugat del Vallès. Per exemple, el xalet de Josep Julià, a l’avinguda Villadelprat número 9, la casa Buenos Aires, al passeig del Nard, i el xalet d’Eduard Ausió, a la rambla del Jardí 148.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
