Xalet d'Antoni Aguilera
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estil noucentista emplaçat a la urbanització promoguda per Joan Borràs. És una edificació de planta rectangular que consta de planta baixa i golfes.
En la façana principal a la planta baixa hi ha un porxo d'accés, amb el portal de la casa i dues finestres, una a cada costat. El porxo és format per tres obertures entre columnes de base quadrada amb cartel·les de maons endinsats a tall de capitell. A la part superior hi ha tres petites finestres que donen llum a les golfes, situades sota el faldó truncat de la teulada. La teulada, plegada a l'estil holandès, genera un ràfec sobre bigues de fusta. Està coberta amb teula plana, amb peces careneres i pinacle al vèrtex.
La tanca de la finca és del tipus característic de la urbanització de Joan Borràs, feta amb una base pedra de Sant Llorenç o Montserratí. Existeix un cancell realitzat amb pilastres d'obra vista amb una cornisa de remat i un portal fet amb serralleria que acaba a la part superior amb una ondulació.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora.
Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna, les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb un pes important conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera, però, va ocasionar la mort dels ceps, que van haver de ser arrancats.
A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s'hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
