Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana republicana.
El coneixement del possible jaciment té l'origen l'any 1950, quan Pere Giró i Romeu ("comissari local" d'arqueologia de Vilafranca del Penedès) localitzà el jaciment en "terrenos cercanos al pueblo del Pla del Panadés en su parte sur, propiedad de Fco. Vidal, en parte convertidos en campo de fútbol y parte de viñedo", segons consta en el Catálogo Arqueológico del Panadés, no publicat.
Sembla ser que Pere Giró localitzà restes d'estructures romanes, entre les quals murs i paviments, i abundant ceràmica romana. Indicà que el propietari de la finca, Sr. Vidal, havia recollit ferros deteriorats i monedes (desaparegudes).
En revisar-se la "Carta Arqueològica" (Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya), l'any 1990, no es van localitzar aquestes possibles construccions romanes. Tot i així es van identificar abundants fragments de teula romana i uns fragments de ceràmica de vernís negre amb impressions de línies i estries. En el mateix moment, "en les camps més pròxims al cementiri" es van recollir dos fragments de nucli de sílex, un d'ells amb retocs, i un fragment d'ascla.
L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya indica que les restes "es concentren en una de les vinyes propietat del Sr. Catasús i en els camps propers al cementiri, els quals formen una petita elevació sobre el terreny pla". Alhora esmenta que el lloc de localització indicat per Pere Giró "l'ocupa en l'actualitat una fàbrica".
Actualment l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya assenyala l'àrea d'expectativa arqueològica del jaciment en els terrenys situats al sud de l'Avinguda de la Carrerada, enfront el xamfrà amb el carrer de la Piscina, iniciant-se aproximadament a 60 m a l'est del cementiri.
Aquesta zona i el seu entorn immediat s'ha prospectat per la realització del Mapa de Patrimoni i no s'hi ha localitzat cap indici de restes arqueològiques. Els camps de conreu mostren clars indicis d'haver estat rebaixats (diferències de cotes entre ells i amb el carrer Av. de la Carrerada) i en el sector proper al cementiri la vegetació abundant impedeix observar el sòl.
Alejandro Ros (ROS, 2004: 234) emmarca les restes entre la segona meitat del segle II aC i inicis del segle I aC, suposem que d'acord amb els fragments de vernís negre.
