Vinya de Dalt/Torre-ramona
Subirats

    Alt Penedès
    A l'alçada dels km. 15 i 15,5 de la carretera C-243a, a les terres del camí cap a Torre-ramona.

    Coordenades:

    41.42171
    1.82148
    401518
    4586243
    Número de fitxa
    08273 - 12
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Ibèric
    Segle
    III-I aC
    Estat de conservació
    Regular
    El jaciment es troba completament colgat sota un camp de conreu; les feines agrícoles poden haver provocat remocions en l'estratigrafia arqueològica.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, CC.AA., n. 18
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 035A00002
    Autoria de la fitxa
    Oriol Vilanova

    Jaciment desaparegut arran l'afectació que les obres de construcció de l'autopista A-7 durant els anys '70 del segle XX van ocasionar als terrenys adjacents.

    D'aquest jaciment no en tenim actualment constància material de cap mena, si bé sí disposem de notícies pretèrites, abans de l'obertura de l'actual autopista AP-7, als anys ‘70, i la modificació del traçat de camí que menava a Gelida. Aquests canvis han alterat el terreny de manera que impedeix la identificació de les troballes.
    El jaciment va ser descobert als anys ‘60 per Joan Bellmunt (Vilanova i la Geltrú), de la Secció d'Arqueologia del "Centro de Estudios. Biblioteca-Museu Balaguer", qui localitzà elements arqueològics en superfície en una partida anomenada "Vinya de Dalt", "(...) en el cruce de camino que desciende de Torre-ramona y la carretera de Sant Sadurní a Gelida (...)" (AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966: 261), on va localitzar:
    - Restes de parets aixecades en sec visibles en aquell moment a banda i banda del camí de la "Vinya de Dalt".
    - Materials ceràmics (a partir de l'article a AMPURIAS, vol. XXVIII, 1966)
    - Fragments de vores i nanses d'àmfora ibèrica.
    - Vores i bases de vasos de diverses mides.
    - Ceràmica gris fragmentada.
    - 1 plat d'imitació de ceràmica campaniana.
    - 2 pedres passives de molí rotatori, una de calcàries i l'altra de granit (dipositades al Museu de la Geltrú, a Vilanova i la Geltrú).
    Com ja s'ha dit més amunt, el traçat de terrenys i camins ha estat molt modificat d'ençà dels anys ‘70, fet que va impedir a l'equip d'arqueòlegs redactors de la Carta Arqueològica de 1990 localitzar les restes descrites per Joan Bellmunt.

    BELLMUNT, Joan (1966): AMPURIAS, vol. XXVIII, p. 261.
    BOSCH DE NOIA CASANOVAS, Ramon (1986): "Castell de Subirats. El seu basament..." Notes històriques sobre Sant Sadurní d'Anoia i Subirats (Recull de treballs de divulgació apareguts en diverses publicacions). Sant Sadurní d'Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.
    LLORAC SANTÍS, Salvador (1988): Subirats. Visió general d'un municipi de l'alt Penedès. Subirats. Ajuntament de Subirats, p. 96
    RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): "Carta Arqueològica de l'Alt Penedès." Vilafranca del Penedès.