Vinya de cal Mas
Navàs

    Bages
    Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral.
    Emplaçament
    Carretera C-55, al km. 57,9 pista asfaltada cap a Valldeperes, uns 2,5 km. Al trencall de Valldeperes, camí sud, després est i nord uns 1800 m. El camí GR segueix a l'est, però cal seguir el camí al nord 200 m i després, entre els camps, a l'est,
    501

    Coordenades:

    41.90959
    1.74207
    395673
    4640503
    Número de fitxa
    08141 - 214
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Edats dels Metalls
    Ibèric
    Medieval
    Segle
    XIIaC.-XIdC.
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 14.BARP. Nivell 1. Integral.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 1559
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08140A011000320000IT
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Necròpolis alt-medieval que consta de vuit tombes excavades a la roca i que té associats altres elements i indicis d’èpoques més antigues, però menys coneguts. El jaciment es troba en una codina a la part alta d’un petit cingle, actualment entre camps, i té excel·lents vistes cap a ponent, on es pot veure el nucli de Valldeperes i, més enllà, el castell de Cardona. Les tombes són de diferents tipologia: rectangulars (tipus A), trapezials (tipus B) i ovoïdals (tipus C). Tres de les tombes són infantils, i totes són orientades amb el cap al sudoest, excepte una, que té el cap a l’oest.

    Una de les tombes és tallada en un bloc de pedra a part que té la part del cap trencada. Les dues que es troben més a prop d’aquesta són infantils. Després n’hi ha quatre més, agrupades en parells, i més enrere trobem una altra tomba infantil. Quan es va localitzar una de les tombes encara estava tapada i hi va aparèixer ceràmica medieval grisa, fet que corrobora la cronologia alt-medieval de la necròpolis. En la mateixa codina, al costat de les tombes s’hi observen alguns retalls a la roca. Per exemple un de circular que sembla un pett dipòsit. En una prospecció de l’any 2006 es va recollir a la zona una mostra significativa de ceràmiques alt-medievals, però també altres ceràmiques que poden atribuir-se a la primera edat del ferro i època ibèrica.

    Un altre element d’interès és que en alguns blocs de pedra de la rodalia s’hi han identificat una sèrie de gravats esquemàtics amb diversos motius, fins i tot antropomòrfics. Un recorda una figura humana acèfala; un altre recorda la lletra grega “fi”. Aquests gravats, que semblen suggerir una cronologia prehistòrica, no han estat estudiats i després del seu primer esment (l’any 1983) ja no s’han tornat a localitzar.

    Aquest jaciment és conegut des de la seva publicació l’any 1983 per part de Jaume Barberà, Antoni Daura i Dolors Pardo. Llavors s’esmenta l’existència de set tombes. L’any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en diferents indrets de la Vall del Cardener. Llavors es van documentar i recollir a la rodalia del jaciment una mostra significativa de materials ceràmics (FOLCH-GIBERT, 2006).

    BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, vol. II. Edicions Parcir. Manresa, p. 159-160.

    CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 14.BARP

    BARBERÀ, J., DAURA, A., PARDO, D. (1983). “Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs”. Butlletí del Patronat de Museus, núm. 2. Cardona, p. 33-45.

    DAURA, A., GALOBART, J. (1984). “Necròpolis de la Vinya de Cal Mas”. Catalunya Romànica, vol. XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 339, 350-351.

    DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995) L’arqueologia al Bages. Col·lecció monografies, núm. 15. Centre d’Estudis del Bages. Manresa, p. 98, 249-250.

    MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084.