Costa del Clot de l’Isidre
Navàs

    Bages
    Sector nord-oest del terme municipal. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral.
    Emplaçament
    Carretera C-55, al km. 57,9 pista asfaltada cap a Valldeperes i continuar des de Valldeperes uns 1.600 m. Prendre camí a l'esquerra en direcció NW i després sud uns 1.200 m. I camí a llevant que porta als peus del turó.
    468

    Coordenades:

    41.92122
    1.72663
    394412
    4641813
    Número de fitxa
    08141 - 215
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Prehistòric
    Neolític
    Segle
    XXXVaC.-XXVaC.
    Estat de conservació
    Dolent
    Cista saquejada, situada en un entorn d'espessa vegetació, il·localitzat
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 21.BARP. Nivell 6. AEA.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 1568
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08140A015000220000IW
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Possible cista neolítica de la qual se’n conserven només dues lloses verticals, ja que es trobava remoguda i saquejada des d’antic. Les lloses delimiten una planta trapezoïdal amb una cambra de 1,40 m per 1,10 m, orientada en l’eix nord-sud. No presenta túmul, malgrat que a les rodalies hi ha diverses acumulacions de pedres. Aquesta cista s’ha atribuït al neolític mitjà (3500-2500 aC.), al període també conegut com dels sepulcres de fossa.

    En el turó on es troba el jaciment hi ha crescut una vegetació densa, amb un sotabosc fet de matolls i pràcticament inaccessible. Per aquest motiu en els darrers anys la cista no ha estat localitzada.

    L'any 1985 l’estudiós de Cardona Jaume Barberà va localitzar aquesta possible cista neolítica en l'indret anomenat la Solana. L'any 1988 els arqueòlegs Antoni Daura, Joan Galobart i Eduard Sánchez van fitxar el jaciment per primera vegada a la Carta Arqueològica. L'any 2010 Xavier Oms va fer la revisió de la mateixa i no va localitzar l'estructura, ja que a l’indret hi havia crescut la vegetació després dels importants incendis que van afectar la zona a la dècada de 1990. Va poder identificar "els túmuls tarters de pedres" de què parlava la descripció de l'any 1988. Posteriorment els redactors del Catàleg del Patrimoni de Navàs (PEUPIC) tampoc no van poder localitzar les restes.

    CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 21.BARP