Cal Llobet

Navàs

Aquest mas és d’origen medieval i en coneixem diverses referències documentals dels segles XIII i XIV que fan referència a un tal Bernat Llobet, que devia ser un personatge important ja que és present en un judici reial, i en general a la família dels Llobet de Valldeperes, propietaris del mas. Així, l’any 1264 Bernardus Lobet (o luppeti), del Llobet de Valldeperes, actuava com a testimoni en la compra d’un cens. L’any 1267 el mateix Bernat Llobet és present en un judici on s’ha de decidir sobre unes terres que el monestir de Santa Maria de Serrateix té a Cerdanya, en litigi amb el rei Jaume I. Un document de 9 de novembre de l’any 1319 reflecteix l’endeutament greu que patia la família Llobet de Valldeperes, quan van demanar un préstec a canvi d’un cens anual. Així: “Arnau Llobet i tota la seva família, de la parròquia de Valldeperes, a canvi de quatre-cents cinquanta sous barcelonins de tern, es comprometen a lliurar, cada any, a Berenguer d’Aguilar, prevere, habitant de Cardona, la quarta part de les collites de cereals, de vi, d’oli i d’altres esplets de la meitat de llur mas, i dos sous barcelonins de tern per la meitat d’un hort i per un farraginal”. En un altre document de 5 de desembre del mateix any hi trobem la confirmació del pagament d’un cens.

De l’any 1342 hi ha un document on es fa reconeixement de tenir terra pel monestir de Santa Maria de Serrateix: “Bernat Llobet, del terme de Valldeperes, reconeix a Mateu, abat del monestir de Santa Maria de Serrateix, que té, al terme del castell de Serrateix, una banada de terra per la qual dóna cada any, a part dels delmes i de les primícies, tres lliures d’oli”. El mateix Bernat el trobem esmentat en un altre reconeixement del mateix any.

Tot i que la casa és d’origen medieval l’edificació actual és fruit, tal com ja hem comentat, d’una reconstrucció gairebé integral que s’hi va fer als segles XVII o XVIII. Del 1606 tenim una llinda al portal del barri. Del 1703 hi ha una altra inscripció on sembla entendre’s que Josep Llobet va fer l’eixida, és a dir, la terrassa nord. Per tant, la remodelació general podria ser, no del segle XVIII, sinó del XVII, com sembla correspondre’s millor a l’aspecte arcaic d’aquesta obra. Sigui com sigui, aquests dos segles van ser de gran puixança per al mas, mentre que als segles XIX i XX l’edificació pràcticament no es va modificar. En la documentació parroquial de Castelladral hi figura que la major part dels propietaris tenien dos o tres masos, i les propietats principals eren Puiggròs, el Castell, Llobet, la Capçada i la Rovira.

En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “El Llovet”. Hi consta que és una “alqueria (casa de labor)”, que estava situada a 8 km del nucli de l’ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment i un de deshabitat, d’un i de tres pisos. Segons l’amillarament del 1861 el Llobet tenia una propietat d’entre 150 i 200 ha. L’any 1994 la masia estava en estat d’abandó i tenia la teulada parcialment ensorrada. A partir del primer terç del segle XXI es va anar rehabilitant en instal·lar-s’hi el celler de vins Els Piteus, que també han replantat vinya als camps de l’entorn.