Vinya Alta de la Noguera
Sant Quintí de Mediona

    Alt Penedès
    Emplaçament
    Camí que surt de la cra. C.244, a l'alçada de la Passada (Km. 21,5), en direcció est. Aprox a 1,5 Km

    Coordenades:

    41.46107
    1.68769
    390404
    4590773
    Número de fitxa
    08236-67
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    -II/V
    Estat de conservació
    Dolent
    Molt deteriorat
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Arqueol.: 104152
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004A00035
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero

    Vestigis d'un assentament romà. El jaciment és situat al vessant sud-est del turó de la Noguera. En aquest sector s'hi ha localitzat fragments de "dolia" i ceràmica indeterminada (tal vegada comuna ibèrica). No s'han pogut identificar estructures visibles. Aquest jaciment es troba a uns 150 metres d'una vil·la romana més coneguda (La Masia, al terme de Sant Pere de Riudebitlles). Cal suposar que els dos jaciments tenien una relació: potser aquest formaria part del sector rústic d'una vil·la romana situada més al sud, o bé es tractava tant sols d'una àrea d'emmagatzematge.

    És interessant advertir que aquesta vil·la romana es troba situada al costat del camí que tradicionalment anava a Sant Pere de Riudebitlles. Aquest camí devia seguir un itinerari semblant al d'un antic camí romà que sortia de la Granada i passava pels actuals pobles de Puigdàlber, el Pla, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Sant Pere Sacarrera, on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. D'altra banda, cal dir que el rec de la Noguera (que finalitza prop d'aquesta zona) és un dels més antics, molt probablement d'època islàmica. En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època baix-imperial o islàmica. Pere Subirana va localitzar aquest jaciment a principis de 1990, amb motiu d'unes remocions agrícoles.

    ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 172.