Villa Otilia
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    C/ Major, 49.
    Emplaçament
    A 130 m al sud de l'Ateneu.

    Coordenades:

    41.38074
    2.07668
    422796
    4581435
    Número de fitxa
    08221 - 59
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Any
    1918
    Josep Alemany i Juvé (arquitecte)
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BPU
    BPU-36
    BCIL número de registre 10229-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 45454
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    2816708DF2821F
    Autoria de la fitxa
    Marina Peris i David Torres Rodríguez- Kuanum

    Edifici residencial de planta baixa, pis i torratxa i que es divideix en tres tramades, sent la central més elevada. S’integra en una parcel·la que segueix el desnivell del carrer i està envoltada d'un jardí que accentua la seva privacitat. 

    La planta baixa es caracteritza pel seu accés principal a través d’una tanca rústica i coronada per balustres entre pilars. Una escala corba condueix al porxo d'entrada i a la porta principal que té detalls de pedra treballada. Les finestres són rectangulars i simètriques. Tot el parament és arrebossat llis de color cru.

    La primera planta té diverses obertures a diferents nivells. En destaca una tribuna poligonal amb terrassa que sobresurt de la façana.

    L’element més destacat de l’edifici és la torratxa, que s’eleva per sobre de les dues plantes principals i consta d’una petita obertura central i tres obertures horitzontals a la part superior, just a sota de la coberta. Les cobertes són inclinades i de teula ceràmica. 

    Villa Otilia és una residència noucentista de les tradicionals famílies de la burgesia del segle XX que se situa en el carrer Major.

    El carrer Major connecta el carrer del Nord amb la carretera Reial i té el seu origen en l'ampliació urbanística de la localitat a partir de 1913. Aquest desenvolupament va incloure l’obertura de la Rambla i la urbanització de diversos carrers, entre ells el carrer Major, que es va convertir en l’eix vertebrador de l’eixample del municipi. 

    Posteriorment, es van realitzar allargaments que van connectar-lo amb altres punts com el carrer de Bonavista, configurant així una estructura urbana més àmplia i cohesionada.

    CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.

    MALARET AMIGÓ, Antoni (1998). "L’origen de la història dels carrers de Sant Just Desvern". Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, núm. 9, p 145-221.

    OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.

    PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 36. Ajuntament de Sant Just Desvern. 

    VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 13. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.