Conjunt urbà del carrer Josep Anselm Clavé
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    C/ Josep Anselm Clavé, s/n.
    Emplaçament
    Al costat de can Gazulla.

    Coordenades:

    41.384291251491
    2.0745089608512
    422618
    4581832
    Número de fitxa
    08221 - 58
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Any
    1847-1908
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BPU
    BPU-34
    BCIL número de registre 10227-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 45453
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Marina Peris i David Torres - Kuanum

    El conjunt d'habitatges es compon d'una filera de cases de planta baixa i un o dos pisos, situades entre mitgeres i cobertes amb teula a dues aigües.

    Aquestes cases s'estenen des del passatge Joaquim Petit, creat a principis del segle XX, fins a l'edifici del casino. Les façanes de les cases situades a la banda nord del carrer estan orientades cap al sud, fet que afavoreix la presència de nombrosos rellotges de sol.

    A la part del passatge petit, hi ha tres torres destacades: la del Camp, la del Roser i la de Canigó.

    El carrer Josep Anselm Clavé de Sant Just Desvern, encara conegut també com el carrer de la Sala, té una vinculació significativa amb el famós músic, polític i promotor cultural català, Josep Anselm Clavé. El carrer es va anomenar carrer de la Sala per l'espai que l’amo de Can Gelabert de la Riera va edificar entorn de 1854 a la part alta, gairebé tocant a la plaça Campreciós i al carrer Badó, que va ser on per primera vegada es pogué ballar a una sala, situada al primer pis. Posteriorment va ser coneguda la Sala amb el nom del Casino. 

    L'interès per aquest carrer va sorgir arran de l'afirmació de mossèn Antonino Tenes a la seva obra Notes històriques de Sant Just Desvern, on assenyalava que aquesta via va ser dedicada a Clavé en record del temps que hi havia viscut. No obstant això, l'evidència concreta de la seva residència al carrer no està clara. Així i tot, es coneix la relació estreta entre la família de Clavé i Sant Just Desvern.

    Els primers indicis que mostren la connexió de Clavé amb aquesta localitat es troben en els seus escrits, en què menciona la seva tasca de difondre la música coral a poblacions com Sant Just. L'any 1855, ja hi havia una agrupació coral al poble que va rebre suport de Clavé, tot i que es desconeix el seu nom. Posteriorment, el cor "La Lira" es va fundar el 1861 i es va adherir al moviment claverià, participant en esdeveniments destacats com els festivals organitzats per l'Associació Euterpense i altres actuacions a gran escala, inclòs el festival benèfic al Gran Teatre del Liceu el 1863.

    Un altre cor significatiu va ser "Lo Pom de Flors", fundat el 1881, que coexistí amb "La Lira" durant dues dècades. Tots dos cors van col·laborar en actes notables, com el festival al Palau de Belles Arts de Barcelona el 1898, en què "La Lira" i "Lo Pom de Flors" van tenir una presència destacada al costat d'altres corals de la comarca.

    Mossèn Antonino Tenas documenta que "La Lira" va desaparèixer cap al 1925, després d'una llarga trajectòria d'inactivitat. Actualment, l'estendard d'aquesta agrupació es conserva a l'Ateneu Santjustenc, un símbol de la rica tradició coral del poble.

    La connexió entre la família de Clavé i Sant Just es va fer més evident amb la presència de la seva vídua, Isabel Soler Bosch, que hi va morir l'any 1898. El seu enterrament va ser un esdeveniment important, amb la participació de societats corals i notables locals. Soler estava vinculada a una casa anomenada popularment Can Geroni, situada al carrer de la Sala, que també es creia que havia acollit la família de Clavé en temporades d'estiueig. Tot i això, les proves documentals sobre la residència de Clavé al carrer són limitades i anecdòtiques.

    A finals del segle XIX i principis del XX, el carrer de la Sala va ser testimoni de les activitats de les agrupacions corals de Clavé i va ser l'escenari d'importants esdeveniments culturals. La denominació del carrer com a Josep Anselm Clavé en la dècada de 1930 es va fer en honor a la seva influència i llegat musical a la vila. La placa commemorativa al carrer, amb un bust de Clavé, recorda aquesta connexió especial amb la figura que va popularitzar el cant coral a Catalunya i va deixar una empremta duradora a Sant Just Desvern.

    CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.

    FUENTES NÚÑEZ, Antoni (2007). "Sant Just Desvern i Josep Anselm Clavé". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 14, p 57-67.

    PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 34. Ajuntament de Sant Just Desvern. 

    VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 82. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.