Centre Pilot Regional
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    C/ Hereter, 13.
    Emplaçament
    Al límit del barri del Sagrat Cor.

    Coordenades:

    41.38055
    2.07236
    422434
    4581418
    Número de fitxa
    08221 - 57
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Racionalisme
    Segle
    XX
    Any
    1974-1975
    Josep Benedito i Rovira, Agustí Mateos i Duch i Ramon Valls i Ortiz (arquitectes)
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BPU
    BPU-31
    BCIL número de registre 10225-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 45452
    Accés
    Fàcil
    Cultural
    Titularitat
    Privada
    2516204DF2821F
    Autoria de la fitxa
    Marina Peris i David Torres Rodríguez - Kuanum

    Edifici de quatre plantes i proporcions reduïdes que té com a principal característica una volumetria formada per murs de maó vist que li donen austeritat. Presenta una marcada horitzontalitat que només es veu interrompuda per les plantes de les jardineres, integrades com a elements destacats en la composició.

    La façana combina materials com el maó vist i peces de ceràmica vidriada, amb persianes corredisses de lamel·les verticals de llibret blanc sobre marcs metàl·lics. Aquestes persianes unifiquen i aporten continuïtat visual als paraments.

    L’organització dels volums, amb endinsades, jugant amb diferents nivells i cossos maclats, genera una dinàmica arquitectònica que es completa amb una coberta plana que segueix la geometria irregular de l’estructura. Al centre de la coberta, un badalot sobresurt discretament. La presència de jardineria en els diferents nivells reforça la integració de l’edifici amb el seu entorn.

    La denominació a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya recull "Centre Pilot Regional d'Educació Especial".

    El centre d’educació especial va ser dissenyat per atendre entre 210 i 250 infants amb discapacitats intel·lectuals moderades i greus, amb edats compreses entre els tres i els catorze anys. La seva creació va ser impulsada per la Federació de Mutualitats de Catalunya amb el suport del Ministeri de Treball (SEREM), i es va concebre com una escola experimental que servís com a model innovador en el camp de l’educació especial.

    El projecte es va posar en marxa l’any 1971 amb un equip liderat pels arquitectes Josep Benedito, Antonio Mateos i Ramon Valls, amb la col·laboració de Bernat Fernández com a aparellador i Josep Maria Jarque com a expert en pedagogia. Aquest treball es va basar en una anàlisi rigorosa de les necessitats específiques d’un centre d’aquest tipus, cosa que va portar a replantejar la seva escala inicialment pensada per a 700 alumnes, reduint-la a una estructura més adequada per a 250 estudiants.

    Aquest encàrrec, que va ser un dels primers projectes importants de Josep Benedito, va tenir un impacte decisiu en la seva trajectòria professional. Segons explicava l’arquitecte en una entrevista publicada a Vía Construcción, va rebre el projecte per recomanació del director de l’ETSAB, Leopoldo Gil Nebot, i aquesta experiència va marcar la seva especialització futura en el disseny d’equipaments educatius.

    Un dels grans desafiaments del projecte va ser afrontar el rebuig inicial d’alguns veïns davant la instal·lació d’un centre per a persones amb discapacitats intel·lectuals. Per tal d’esvair aquestes reticències, es va optar per un disseny arquitectònic que prioritzés l’aparença d’una escola convencional, evitant qualsevol semblança amb un centre sanitari o assistencial. Aquesta decisió va ser clau per transmetre una imatge més integradora i educativa del projecte.

    El centre va ser inaugurat oficialment l'any 1976. El 1979, la Federació de Mutualitats va deixar de finançar-la i va passar a mans dels pares dels alumnes, que crearen l’associació ASPROCES funcionant amb un concert amb la Generalitat.

    BRULL ANGELA, Pere. (2000). "Imatges dels grups escolars de Sant Just Desvern (Segle XX)". Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 10, p. 11-454.

    OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.

    PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 31. Ajuntament de Sant Just Desvern.

    POL, Enric; MORALES PELEJERO, Montserrat (1980). L’Entorn escolar: problemàtica psicològica, educativa i de disseny. Universitat de Barcelona.

    VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Fitxa 30. Arxiu Municipal de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.