Vil·la del Papiol El Papiol

Baix Llobregat
Nucli antic del Papiol
Dalt un turó dominant el riu Llobregat
139

Coordenades:

41.4384
2.0099
417285
4587898
08158 - 317
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Medieval
Modern
Contemporani
Modernisme
Popular
Racionalisme
XII-XXI
Regular
La modificació de un bon nombre d'habitatges amb criteris poc curosos, ha provocat la pèrdua del caràcter d'alguns carrers
Legal
BPU. H00-Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos propietaris
Juana Maria Huélamo Gabaldón

El nucli vell de la vila es va formar sobre un turó de 160 m d'altura al voltant del castell, i és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; vers el NE. es perllonga pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents. Concretant, i si es tracés una línia imaginària, estaria delimitat pels carrers Llibertat, gira per Plaça Gaudí, incorpora el carrer de la Salut, però abans gira avall pel carrer Diputació, incorpora el carrer Baixada de la Lluna, plaça dels Països Catalans, incorpora el passatge de Santa Eulàlia, carrer Montserrat, delimita per fora l'església, el Castelll, baixa per Mossèn Rull, gira per l'Abat Escarrè i continua pel carrer Major fins arribar a plaça Gaudí, i continuaria en part pel carrer del Carme.

El nucli vell de la vila és delimitat pel carrer de Montserrat, a tramuntana, i pel carrer Major, a llevant, prop d'un fort desnivell del terreny; ja al segle XIX la vila es prolongà vers el NE. pel carrer del Carme (continuació del carrer Major) i carrerons adjacents, mentre que la urbanització de la part més occidental, que dona al Llobregat, és posterior.
Entre les cases antigues del poble podem esmentar Ca l'Adjutori i Can Pagès, al carrer Major. Cal Nina, al capdavall d'aquest carrer, coneguda també per l'Hotel, ja que durant un temps féu aquesta funció, fou construïda devers el 1915 i presenta detalls ornamentals senzills de tradició modernista. D'aquest estil és Can Bou, coneguda també per la Casa de Pedra, just sota el castell, obra de Salvador Valeri i Pupurull, del 1914, que aleshores era l'arquitecte municipal i que pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes