Villa Capri
Sitges
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat de planta gairebé quadrada amb un llenguatge formal basat en el neoclassicisme. Organitzat en alçat en planta baixa i un pis, disposa d'un terrat pla transitable on s'eleva un cos d'edifici central d'una planta amb una minsa superfície. Té dues façanes afrontades al Passeig Marítim i a la de Salvador Casacuberta, on s'han disposat, a la planta baixa, dues tribunes semicirculars amb coberta plana que serveix de terrassa a dependències de la primera planta. Dites terrasses semicirculars disposen de sengles baranes de balustres amb ample passamà d'obra. La façana afrontada al passeig Marítim està rematada per un frontó que ocupa la mateixa amplada que la tribuna de la planta baixa. El ritme d'obertures és regular i les finestres disposen d'uns ampits motllurats que sobresurten de la línia de façana i que estan decorats amb dues petites mènsules. La barana del terrat també és de balustres, amb matxons d'obra de reforç. Sota d'aquesta barana es disposa una faixa motllurada decorada amb uns petits permòdols i parelles de cartel·les que es distribueixen al llarg de les quatre façanes de l'edifici. El cos central d'edifici sembla més un badalot d'escala que no pas un contenidor de dependències habitables. Disposa de diverses finestres sense cap tipus de decoració remarcable i el terrat no és transitable. La línia de forjat hi és indicada amb una petita cornisa contínua motllurada que sobresurt de la línia de façana. El revestiment de l'edifici és simple, fet a base d'un arrebossat senzill.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C.
Història
L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana.
Bibliografia
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)