Vilallonga (necròpolis G)
Sant Martí Sesgueioles

    Anoia
    Can Balard, els Caus, rasa de la Bovera
    Emplaçament
    A 400 metres al S de la masia de Can Balard, divisòria amb la terrassa de conreu inferior, zona arbrada
    625

    Coordenades:

    41.70033
    1.50939
    375972
    4617578
    Número de fitxa
    08228 - 53
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Carolingi
    Estat de conservació
    Regular
    Els blocs de pedra on s'excaven les sepultures estan inclinats, presenten signes d'erosió,
    Protecció
    Legal
    BPU
    Catàleg de béns a protegir (2012), POUM Sant Martí Sesgueioles.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Número de registre: 7702. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Patrimoni Arqueològic
    Accés
    Difícil
    Científic/Cultural
    Titularitat
    Privada
    08228A004000030000LK
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Segons els responsables de l’Inventari de patrimoni arqueològic, es tracta d’un enterrament excavat a l'extrem d'una roca sorrenca, en forma "de banyera" o d'extrems arrodonits. Està en posició horitzontal, i segurament en relació amb les altres necròpolis del seu entorn. La seva orientació es va fer d'est a oest. Pertany a un adult. S'hi aprecià un encaix per aixecar la coberta. La forma de la capçalera i dels peus és arrodonida. La seva longitud és d'1'80 m, l'amplada al centre és de 0'45 m i la profunditat al centre és de 0'27 m.

    Durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985 no s'aprecià cap altra estructura arquitectònica, però a uns 3-4 m d'aquest enterrament es va recollir algun fragment de ceràmica gris medieval. La sepultura totalment estava buidada de terra. Es podria datar aproximadament en el segle IX i, per tant, en l'Alta Edat Mitjana.

    Les restes descrites del jaciment a l'Inventari de Patrimoni arqueològic no han pogut ser localitzades en el transcurs de les tasques realitzades el l'elaboració del Mapa de Patrimoni. Segons l'arqueòleg municipal, aquestes restes no han estat localitzades tampoc per ells.

    Durant la revisió de la Carta l'any 1991, els arqueòlegs observaren que la sepultura estava molt inclinada i molt coberta de vegetació, el que els va fer difícil la seva localització. És possible que actualment sigui igualment coberta o hagi algun moviment que faci que sigui oculta totalment, suposant que les coordenades UTM de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic siguin correctes. També van recollir un comentari relacionat amb l’existència al peu de la mateixa necròpolis, d’un antic camí que venia de can Balart, però que havia estat quasi totalment destruït per l'ampliació del camp inferior, pel que calia anar camp a través per arribar-hi, igual que succeeix actualment.

    El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 23 de març del 1980.

    AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.