Vilallonga (necròpolis E)
Sant Martí Sesgueioles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un conjunt integrat per cinc sepultures excavades en un cingle de roca sorrenca, en forma "de banyera" o d'extrems arrodonits amb algun indici de trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna va bascular la roca base. Forma una situació agrupada i segurament en relació amb l'antic nucli de Vilallonga. Una de les sepultures està isolada, però la resta estava en una mateixa roca que està partida per la meitat. La seva orientació és va fer d'est a oest. Segons les seves mides, n'hi ha quatre d'infants i una d'adult. En la E-2 s'ha apreciat un lleuger encaix en un dels seus costats. És bàsicament un lloc aplanat. La forma de les capçaleres i dels peus és arrodonida. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són, respectivament:
-Longitudinals: 1'17, 2'00, 1'15, 1'02, 0'72 metres.
-Amplada al centre: 0'37, 0'55, 0'33, 0'31, 0'21 metres.
-Profunditat al centre: 0'30, 0'50, 0'20, 0'25, 0'25 metres.
Estan agrupades a una distància d'uns 15 m aproximadament. Les tombes no presenten sediment i estan completament buides en el moment de fer aquest treball.
Història
La necròpolis descoberta per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el 4 de febrer del 1979. Durant la visita efectuada a l'indret amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, no es localitzà cap altre tipus d'estructura ni ceràmica; en la sepultura E-1, d'un infant, sí que s'apreciaren perfectament vàries restes d'ossos humans que l'erosió recent del terreny havia netejat i deixat al descobert. Es podia apreciar que havia estat reutilitzat, ja que en el seu extrem est hi havia apiadats varis fragments ossis amb restes d'un crani d'infant; així mateix es podia deduir clarament que hi havia un últim enterrament, també d'infant, que tenia el crani a l'oest i els peus a l'est, junt amb les restes d'un altre inhumat. La resta de les tombes estaven buides. Cal indicar que tres de les inhumacions infantils es presenten agrupades.
Aquesta necròpolis, amb un clar predomini d'infants inhumats, es podria datar aproximadament en el segle IX.
Durant la visita dels arqueòlegs a l'indret, en motiu de la realització de la Carta l'any 1991, es va comprovar que la majoria de sepultures estaven reblertes de sediments i ocupades per la vegetació.
Bibliografia
AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.
