Viaducte de Vilada o de la Baells
Cercs

    Berguedà
    Sobre el pantà de la Baells

    Coordenades:

    42.12685
    1.88095
    407507
    4664466
    Número de fitxa
    08268 - 84
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XX
    Jesús Martínez Cólliga
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    El viaducte està situat entre els punts quilomètrics 152 i 153 de la carretera C-26, íntegrament dins del municipi de Cercs. Té una longitud de 484 m i una alçada de 100 m; en el moment de la seva construcció fou el més alt de l'Estat espanyol. Dibuixa una corba circular de 3.000 m de radi.
    Està suportat per 11 pilars. Els dos trams extrems tenen una amplada de 22 m, mentre els deu trams centrals tenen una amplada de 44 m.
    Està construït amb bigues prefabricades pretesades de 42 m de llarg i un forjat de formigó armat.

    Infraestructura viària que forma part de la carretera C-26 (o Eix Prepirinenc) que uneix Alfarràs (comarca del Segrià, en el límit amb la comunitat autònoma d'Aragó) amb Borrassà (comarca de l'Alt Empordà).

    La construcció de la presa de la Baells va obligar a modificar el traçat de l'antiga carretera que unia Berga amb Vilada passant pel nucli de la Baells. En el punt de creuament d'aquesta carretera amb el riu Llobregat s'hi va construir, entre els anys 1886 i 1897, un pont conegut amb el nom de Miralles que és el nom d'una masia propera. Aquest pont tenia tres arcs de mig punt i dos laterals massissos.
    El nou pantà va obligar a redissenyar completament l'antiga carretera en aquest tram, cosa que feia necessari construir un viaducte que salvés el pantà a poca distància de la presa i del pont de Miralles. El nou viaducte, que venia a substituir aquest antic pont, fou construït entre el mes de juny de 1974 i el mes de maig de 1975 per l'empresa "Ferrovial SA". Les obres foren dirigides per l'enginyer Juan Loureda.
    L'extrema sequera de l'any 1989 va fer baixar tant el nivell de l'aigua del pantà que va quedar al descobert un forat en un dels pilars del pont. Immediatament es va tallar la circulació de vehicles mentre duraven les obres de reparació i la connexió entre els dues vores del pantà es va mantenir gràcies a una embarcació que es va fer portar des del llac de Banyoles.

    LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor.
    SERRA, R. (2006): "Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes", a L'Erol, número 89, p. 24-29.
    VVAA. (2008): Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, Barcelona.