Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al vessant sud del Montcabrer en direcció sud, es pot establir l'existència d'una gran àrea amb troballes arqueològiques. Si bé la part alta s'hauria de vincular amb assentaments de tipus ibèric, la part baixa del vessant sud s'ha de vincular amb assentaments de plana més propis d'època iberoromana o pròpiament romana vinculats, probablement, amb el jaciment de la vil·la del Sant Crist. La cronologia del jaciment queda establerta, davant la diversitat de materials i de patró d'assentaments, englobant des de l'ibèric ple fins el baix imperi romà.
Segons M. Ribas, a la part baixa de la muntanya, entre el costat de Cabrils i el veïnat del Sant Crist, es localitzaren restes molt desfetes d'un poblat i que, a causa del pendent del terreny, els fragments ceràmics havien baixat escampant-se fins prop de Vilassar de Mar. A més feu referència de la troballa de dues sitges amb urnes fetes a mà i al costat d'elles, dues sepultures amb lloses de pedres desiguals en forma de caixa que contenien lloses de terrissa, vasos petits romans fets a torn, fragments d'una llantieta amb el relleu d'un senglar, trossos de vidre blanc i blavós i terra sigil·lada.
Posteriorment tant M. Prevosti com R. Coll el 1997 i 2000 respectivament, han documentat, durant diverses prospeccions efectuades, ceràmiques ibèriques i romanes entre el Montcabrer i l'autopista, per on passa la línia divisòria entre els termes municipals de Cabrera de Mar i Cabrils.
Coneixement a nivell superficial de l'indret. La revisió de la Carta arqueològica de 2008-09 no va poder aportar més lluny sobre el coneixement d'aquesta àrea d'espectativa.
Bibliografia
ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.de C.;COLOMINAS, J.. "Barcelona". A: Carta Arqueológica de España. Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, 1945. p.90.
ESTRADA, J.. Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona, 1969. Quaderns d'ús intern, núm. 27.
MALUQUER DE MOTES, J.. Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya.. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1986. p.78.
MALUQUER DE MOTES,J.; HUNTINGFORD, E.; MARTÍN, R.; RAURET, A. M.; PALLARES, R.; VILA, M. del V.. Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1982. p.20.
PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. p.204-205.
RIBAS, M.. "La romana Iluro". La Paraula Cristiana. [Barcelona] XXVII (1933), 36.
RIBAS, M.. El Poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.47 i 93.
RIBAS, M.. El poblat ibèric de Burriac. Mataró, 1938. p.10.
RIBAS, M.. Origen i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, 1934. p.38 - 41.
SANAHUJA, M.E.. "Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época íbero-romana en Cataluña". Pyrenae. 7, p.84.
SANMARTÍ, J.. Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i història. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1986. Tesi doctoral inèdita, llegida al Març 1986 a la U.C.B..
SERRA RÀFOLS, J. de C.. "Baetulo Blanda". A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1928. I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), p.51.
SERRA RÀFOLS, J. de C.. "El poblamiento del Maresme o Costa de Levante en la época anterromana". Ampurias. 4, p.93.
SERRA RÀFOLS, J. de C.. "Llocs d'habitació ibèrics de la Costa de Llevant". Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-31. [Barcelona] VIII (1932), p.54.
VENTURA, J.. "Vilassar de Dalt". VII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.83.
