Veïnat del Vilar
Castellbell i el Vilar

    Bages
    El Vilar
    219

    Coordenades:

    41.63355
    1.86154
    405176
    4609717
    Número de fitxa
    08053 - 191
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Contemporani
    Modern
    Segle
    XIV-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    varis propietaris
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    El veïnat de Santa Maria del Vilar es troba ubicat en un serrat rocós que s'estén des del turó del Vilar fins el peu del turó del mas Puig. Està delimitat per l'església parroquial de Santa Maria, a l'extrem nord-occidental, i per la masia del Puig, a l'extrem sud-occidental. El punt més baix del vessant septentrional d'aquest serrat és el torrent del rasot del Puig, que desemboca al Llobregat. Pel costat meridional, les antigues feixes de vinya que arribaven al riu, són avui el Borràs, amb les fàbrica inclosa i el camp de futbol.

    Segons Valls (2003), el topònim de Vilar, podria fer referència a una possible vil·la, que hauria estat ubicada al serrat per on s'esten el barri del Vilar, en un lloc indeterminat. Val a dir que les cases estan fonamentades a la roca i per tant, no s'han localitzat restes que puguin confirmar la seva existència. Per altra banda, la documentació és escassa.
    La primera vegada que surt anomenat Vilar és de l'any 1047, en un testament on es fa donació d'unes terres "prop de Santa Maria", però no és fins l'any 1294 que no s'esementa "Sancta Maria del Vilario". Fins a mitjans del segle XIX, el Vilar va ser el veritable nucli de població del municipi.
    Originàriament el camí que va al Burés passava per sota mateix de les tines del mas Puig, però en una època indeterminada, els propietaris del mas sol·licitaren que es travessés el nucli resseguint el serrat ja que aquelles terres per on passava el camí comunal eren d'ells.
    Les cases, majoritàriament construïdes durant el segle XIX, per parcers, eren a la banda nord-est, mentre que al davant de la casa hi tenien la tina amb el celler i l'hort.

    FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit.
    VALLS i PUEYO, Joan (2003). Castelobello. De Viladoms a Vilamarics passant pel vilar o els primers pobladors amb nom conegut de Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 1 Ed. Ajuntament de Castellbell i El Vilar.