Veïnat de Camps
Fonollosa
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de cases que envolten l'església parroquial de Santa Maria de Camps, i que conformen l'actual nucli de Camps. Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l'indret conegut com els Plans de Camps, i és format per l'edifici de l'església parroquial, la rectoria que s'adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. Aquest últim fou alhora un antic hostal. Entre aquests dos masos i l'església foren aixecades en èpca més recent algunes cases que conformen un incidi d'un carrer, entre les quals es localitza una coneguda antigament com el "Café de Camps", ja que acollida dit establiment. Prop d'aquest nucli, malgrat que una mica més allunyat en direcció nord, s'ubiquen els masos Teixidó i Freixa, que malgrat el seu aspecte modern també foren antigues cases de Camps. A llevant del nucli va ser aixecat fa pocs anys un edifici modern que correspon al modern Pabelló Poliesportiu. Si bé Camps es tracta d'un nucli disseminat format per masies aïllades o agrupades en nombre de dos o tres cases properes, la relació de l'habitat és bàsicament dispers, sent aquest petit nucli la única referència de nucli concentrat i agrupat que trobar-se en tot el territori. Al estar format per una església parroquial i un seguit de cases i masos que han conservat el seu aspecte original, fa que aquest petit nucli conservi una certa armonia arquitectònica i un aire rural al mig del Pla de Camps.
Història
Els orígens del nucli de Camps es troben estretament lligats a l'existència de la parròquia de de Santa Maria de Camps, aixecada a l'antic lloc conegut com "Cans". La primera menció documental escrita que en tenim data de l'any 950, quan el comte Borrell donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat un alou situat al Castell de Montedon (Castelltallat), anomenat Cancis, on hi havia Santa Maria, Sant Pere i Sant Mamet. Tan sols un any després, el 951, apareix documentada de nou en un diploma carolingi on el rei Lotari confirma els béns del monestir de Santa Cecília, del qual en depenia.[AA.DD. 1984:242] L'any 1138 l'església adquirí la categoria de parròquia que només va perdre durant un període curt de temps en que passà a estar sota sufragània de l'església de la Santa Creu de Fonollosa (en aquesta situació es trobava vers l'any 1685). L'existència d'aquesta parròquia i la seguretat que devia proporcionar la seva sagrera degué motivar que molts porpietaris de terrenys s'animéssin a construïr la seva casa prop de l'església. Amb tota seguretat aquest és l'origen del veïnat de Camps. Malgrat tot, el seu creixement ha estat sempre moderat ja que Camps s'ha mantingut sempre com un territori dispers dedicat a l'agricultura. Les cases aixecades més modernaments tenen el seu orígen al segle XIX i XX, i devien respondre a parcers dels masos propers de Sampere i Coma.
Bibliografia
VILA I VILA J.M. (1987) Fonollosa . Història del Bages. Vol I. Pàgs. 275-282.