Tuta de Ventaiola
Capolat

    Berguedà
    Zona de Capolat, Ventaiola.
    Emplaçament
    Propera a les restes de la casa de Ventaiola, prop del vessant dret de la riera cal seguir un corriol uns 50 m al nord.
    795

    Coordenades:

    42.07447
    1.7856
    399543
    4658758
    Número de fitxa
    08045 - 210
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08044A011000020000SM
    Autoria de la fitxa
    Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà.

    Petita cova amb l'eix orientat de nord a sud. Està formada per agrupació natural de grans blocs de conglomerat caiguts dels cingles circumdants.

    El primer tram de la Tuta presenta un alçat triangular amb una base de 2,5 m d'amplada que es va reduint en alçada. Al fons, coincidint amb el final dels dos grans blocs que formen el primer tram, es guanya en amplada al quedar en contacte amb altres blocs caiguts, formant un nínxol cap a l'oest de tres metres de profunditat, un cap al nord de 2,30 m i un cap a l'est d'aproximadament 1,20 m. El sostre en aquest tram és de pedres i terra premsada amb forats naturals originats per filtració d'aigua. El terra en el primer tram i en les fornícules de l’est i oest és regular i dóna la impressió que ha estat rebaixat uns 20 cm, ja que la fornícula de ponent està situada sobre roca i la del nord sembla que conserva un gruix del terra original. A la boca d'entrada s'hi poden veure dos murs que conformen una porta d'uns 70 cm de llum, el de la banda de llevant fa 1,20 m de llargada, 1 m d'amplada i 50 cm d'alçada, fet per diferents filades de grans rocs de conglomerat en sec, i el de la banda de ponent tant sols és una filada d'1 m d'amplada.

    Probablement aquest espai estava destinat a corral de la casa de Ventaiola.

    SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).  Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit