Turó d'en Rumpons

Vilassar de Dalt

Turó situat al costat del Dolmen de la Roca d'en Toni, a la vessant meridional del qual hi ha set tombes medievals. Ha estat objecte de diferents troballes tant dins del propi turó com en el seu voltant, ja que es tracta d'una zona arqueològicament molt rica. Aquestes troballes s'han efectuat des dels anys cinquanta per part, bàsicament, de Marià Ribas i el Grup d'Arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt. La seva interpretació ha estat motiu de divergències històriques, ja que des del Museu de Vilassar de Dalt s'ha defensat sempre l'existència d'un petit assentament ibèric, mentre que les poques recerques metòdiques realitzades (1982) apunten a un establiment rural medieval.
Segons Ribas (1952): "Diverses parets d'un poblat que s'estén fins arran de la Roca d'En Toni. Prop d'aquest dolmen passa una muralla d'un metre de gruix, feta de grosses pedres, al costat de la qual hi ha sepultures fetes amb pedres planes distribuïdes en forma de caixa. Tres d'elles foren excavades, sense cap resultat, perquè havien estat violades". (Ribas, 1952: 48, apt. 81).
Segons Balil i Ripoll (1952: 181): "Una habitación i tres sepulcros de losas han sido excavados en los poblados layetanos del Turó de Rumpons i Turó d'En Xaus".
Segons Pau Ubach, al voltant del Turó de Rumpons s'ha de situar la possible muralla ibèrica d'1,3 m. d'alçada en la part més alta i d'un promig de 40 cm. Aquesta muralla es perdia a la vessant que mira al mar. Per les ceràmiques que el grup d'arqueologia del Museu de Vilassar de Dalt recollia afirmen que es tractaria d'un assentament ibèric i no medieval. També parlen d'una altra muralla a 100 metres en direcció nord, en el turó conegut com la Banussa. Aquí realitzaren unes cates amb el Dr. Serra Ràfols amb resultats escassos segons el propi Pau Ubach (1994: pàg. 129).
En l'excavació de 1982 s'obriren 6 cales a diferents punts del turó amb resultats generalment negatius. El sauló aflorava molt aviat. Només en el sector A, a l'oest de la cala del Sr. Ventura, es van obtenir resultats positius, degut a la major potència dels sediments. "Vàrem trobar restes de diferents períodes, barrejades i sense estratigrafia possible. El material es reduïa a fragments ceràmics a torn amb decoracions que apunten els segles XI-XII, si bé hi ha fragments molt trinxats de tègula, imbrex i dolia que poden ésser anteriors". Destaquen els materials següents: campaniana A (1 frag.), una moneda de Trajà, un disc ceràmic de teler i un gresol per treballar el vidre i escòries. "... Les restes arquitectòniques conservades semblen correspondre a un possible manso, instal·lat en un lloc òptim per la seva orientació". Dintre del recinte "hi havia una mena de banqueta i unes pedres caigudes, sota les quals hi havia fragments de vasos de ceràmica reduïda, alguns amb decoracions de línies ondulades paral·leles i incises, d'època medieval, que podrien datar-se del s. X-XI, fet que permet atribuir les estructures arquitectòniques a aquesta cronologia". Adossada a una de les parets de l'habitació es localitza una petita cista (80 cm de llargada, 35 cm d'amplada i 30 cm de fondària), sense cap contingut. Les tombes que es poden localitzar actualment són les que estan a pocs metres del dolmen, les 7 sepultures de lloses medievals. Actualment es desconeix de quines tres tombes esmentades per Ribas i per Balil i Ripoll es pot tractar. El mateix s'ha de dir de les romanes. Una de les possibilitats seria que les tombes esmentades per Balil i Ripoll estiguessin en el Turó d'En Xaus. Aleshores només serien dues.
Coll (Ubach:1994) apunta que les dimensions d'aquest jaciment indicarien la presència d'un nucli ibèric de caràcter dispers, semblant a d'altres que s'han constatat a la comarca. Segurament destinats a una explotació molt determinada com hagués pogut ser el cas del conreu de cereals o la cacera, donada la situació geogràfica.