Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Monument megalític que morfològicament correspon a una petita galeria catalana amb cambra trapezoïdal i corredor de lloses de granit. Les lloses de la cambra i les del corredor estan clavades al terra natural i no a la roca mare com és habitual. S'hi accedeix pel Camí de la Costa que travessa el poble de Vilassar de Dalt. En arribar dalt de la carena trobem una cruïlla de camins. El de l'esquerra porta a l'ermita de Sant Mateu; el de davant ens mena al Vallès, a Vallromanes i el de la dreta, al dolmen. Les seves mides són: longitud màxima: 2'75 m, longitud de la cambra: 1'40 m, longitud del corredor: 1'35 m, amplada màxima de la cambra: 1'36 m, alçaria màxima de les lloses: 1'10 m, amplada màxima de les lloses: 1'90 m, gruix màxim de les lloses: 0'50 m, llosa de coberta: 2'98 per 1'50 per 0'70 m. Es troba orientat 52 graus al N-E. La cambra és rectangular, construïda amb tres lloses (dues de laterals i una altra que fa de capçalera). La lateral dreta té una lleugera inclinació vers l'interior de la cambra. La coberta és una llosa triangular, molt deteriorada. Del corredor, tan sols es conservava una llosa que segueix en línia recta la de la cambra, però posteriorment una altra llosa fou posada novament al seu lloc durant els anys 40, després de consultar una fotografia de l'any 1907 que demostra que aquella era la seva posició original. En fer-se la paret de protecció del dolmen de la Roca d'en Toni, que consta d'un gran anell que l'envolta, a quaranta centímetres de fondària i a set metres de separació, aparegueren les restes d'una foguera amb les pedres que l'envoltaven, força fragments de ceràmica, una destraleta votiva i un fragment de tres centímetres d'un ganivet de sílex blanc. La foguera es trobà fora del perímetre on s'havia excavat en tres ocasions, sense parlar de les dels possibles furtius. Del túmul, actualment no en resta res.
També es coneix com a Dolmen de Can Boquet o Dolmen de Vilassar de Dalt.
Història
Excavat a principis del s. XX per membres del Centre Excursionista de Catalunya. S'hi trobaren restes de l'aixovar, però no s'ha tingut cap més referència d'aquest. Pocs anys després, el sepulcre fou excavat pel professor Pere Bosch i Gimpera, catedràtic d'Arqueologia de la UB. Durant els anys 50 també va ser excavat pel grup d'arqueologia encapçalat per Jaume Ventura. De totes aquestes excavacions no n'ha transcendit pràcticament cap dada arqueològica, ni tan sols si s'exhumaren enterraments en el seu interior. Per aquest motiu, l'any 1982, entre l' 1 i el 7 de març, es realitzà una excavació d'urgència per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Rosó Vilardell i Josep Castells, amb l'objectiu de documentar l'estat arquitectònic. Ubach, explica que netejant el dolmen, en un piló de pedres, arran mateix, van trobar un minúscul fragment de ceràmica, de quatre centímetres per tres, i d'un gruix de cinc mil·límetres.
Bibliografia
AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ALMAGRO, M. et alii (1945). Carta arqueológica de España: Barcelona. Madrid, pàg. 178. ALVAREZ, Jaume (1980). "El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu", dins Premià Informa, núm. 6. Premià de Mar, pp. 21 - 23. ANÒNIM (1981). "Hallazgos arqueológicos en Vilassar de Dalt", dins Catalunya Cristiana, 15/08/1981. Barcelona. ANÒNIM (1985) "Protecció del dolmen"; dins Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, núm. 1, pàgs. 4a 6. BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Actividad Arqueológica en Cataluña durante los años 1950 i 1951, dins A.E.A, núm. XXV. Madrid, pp. 180 i 181. B.P. (1979). "El dolmen de Can Boquet", dins "El Maresme", núm. 65. Mataró, pàg. 20. CARBONELL BADIA, Carles et alii (2003). Evolució dels enterraments al Maresme. De la prehistòria a l'època medieval. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Catàleg de l'exposició. CASTELLS, J. I VILARDELL, R. (1983). "El sepulcre megalític de La Roca d'en Toni (Sant Genís de Vilassar, Maresme)", dins Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 4. Barcelona, pp. 47-52. CUYAS, J.M. (1976). Història de Badalona, vol. 2. Badalona, pàg. 63. GOMIS, Cels (1922). "Geografia general de Catalunya". Barcelona, pàg. 323. CARRERAS CANDI, F. (1903). "Excursió als orígens de la Riera d'Argentona", dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 12, Barcelona, pàg. 246. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pp. 19 i 20. LLEONART, R. (1976). "El Maresme durant l'eneolític", dins Miscel·lànies arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró, pp. 9 i 13. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). "Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals", dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 019. PERICOT, Lluís (1925). "La civilització megalítica catalana i la cultura Pirinaica". Barcelona, pàg. 98. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 15. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pp. 15 i 22. ROCA, T. et alii (1980). L'arqueologia a l'escola. Aproximació a l'època prehistòrica. Serralada Litoral (Maresme i Vallès oriental). Opuscle núm. 2. Mataró, pàg. 16. ROVIRA i VIRGILI, A. (1921). "Història Nacional de Catalunya", vol. 1 Barcelona, pp. 367 i ss. SECCIÓ D'ARQUEOLOGIA DEL MUSEU DE VILASSAR (1985). "Protecció pel dolmen", dins Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Dalt, núm. 1, pp.4-6. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). "El poblamiento de la Maresma o costa de levante en época anterromana", dins Ampurias, núm. 4. Barcelona, pp. 80-81. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. UBACH, Pau (2015): Estudi del megalític i capelles de l'entorn. En record de Fortuny, baró d'Esponellà. Vilassar, abril 2015
