És coneguda l'actuació d'activitats furtives que han assolat el jaciment al llarg del temps. Els aficionats de la zona esmentaren que els furtius trobaren un tresoret de monedes ibèriques (entre 100 i 400 monedes), però no s'ha pogut confirmar la veracitat d'aquesta notícia.
El 1984, davant aquest intensa actuació furtiva a la zona i un cop posat en coneixement del Servei d'Arqueologia, es va dur a terme una campanya de recollida de material en superfície . D'entre els materials recuperats en destaquen fragments de ceràmica campaniana calena, àmfora itàlica, àmfora local i nombrosa ceràmica ibèrica tardana.
El 1999, amb motiu del projecte de recerca "Prospecció arqueològica sistemàtica de Montcabrer", es va dur a terme una altra recollida de materials amb la aportació de fragments de materials no documentats fins aleshores, com fragments d'àmfora laietana Dressel 2-4.
Per les notícies descrites sembla que les restes respondrien a un assentament ibèric de segon ordre o, més aviat, un lloc de guaita relacionat amb el poblat ibèric de Burriac, des d'on es controlava la vall de Cabrera d'un banda i la vall de Cabrils, no visible des de Burriac, de l'altre. La cronologia de l'assentament estaria relacionada amb el període ibèric final, entre els segles III i I aC.
Jaciment documentat arrel de les troballes efectuades per M. Ribas de diverses sepultures de teules, sepultures de parets de pedra, urnes cineràries, sitges i molta ceràmica ibèrica i romana republicana.
En el cantó nord i est del cim també es podien observar les últimes filades d'una paret segurament de factura ibèrica que envoltaria el cim del turó i uns forats rectangulars repicats en les roques que coronen el puig.
