El Turó de Torre Nova està situat a prop de la vila de Capellades i a la seva part NO, al costat dret de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a uns 200 metres abans d'arribar al trencall que porta a Martorell. La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan es realitzà la fitxa del jaciment, la zona estava molt degradada. A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; la primera en direcció sud amb una longitud de 50 metres, i la segona amb una direcció NO i una llargada d'uns 90 metres; en un extrem d'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0'90 metres). També esmenta una pedra dreta, situada a l'interior de l'angle format pels dos murs, de 0'90 metres d'alçada per 1'25 metres d'amplada per 0'50 metres de gruix. A. Romaní no recollí cap tipus de ceràmica ni element arqueològic. Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar una cova (la de Torre Nova) que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la part superior, del planell, aleshores decidiren explorar-lo amb més intensitat i detectaren "algunes irregularitats cobertes de terra i pedres" que identificaren com un possible poblat, del que trobaren ceràmica no rodada com la de la cova i de la qual se'n desconeix la ubicació o destí. Segons l'article de Vaello i col·laboradors, els materials trobats van ser els següents: - Varis fragments de ceràmica de superfície brunyida, llises i grolleres, decorades amb diversos motius (cordons impresos amb digitacions, mugrons i solcs acanalats). Vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos prospectors, un fragment de nansa d'àmfora romana, un fragment de "tegula" romana i sis fragments de ceràmica gris medieval. Quant a pedra, es van recollir quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material; també un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà d'arenisca. A la vista d'aquests materials, cal suposar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC aproximadament. CC.AA. (1991)
