Turó de Capdevila
Navàs

Bages
Sector est del terme municipal. Antic terme del castell del Mujal. Parròquia de Santa Creu del Mujal.
Emplaçament
Des de la masia de l'Oliva seguir el camí sud i est cap al Mujal. A uns 300 m de camí cal seguir camp a través uns 300 m en direcció nord-est fins al peu del turó
402

Coordenades:

41.88747
1.84306
404016
4637929
Número de fitxa
08141 - 378
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Medieval
Modern
Segle
XII-XVIII
Estat de conservació
Dolent
Restes del possible mas molt arrasades
Protecció
Legal
BPU
Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 28.BARP. Nivell 6. AEA
Número inventari Generalitat i altres inventaris
CCAA 18526
Accés
Difícil
Sense ús
Titularitat
Privada
08140A005000350000IP
Autoria de la fitxa
Jordi Piñero Subirana

Restes d’un possible mas d’època baix-medieval o moderna, molt arrasat. Es troben al cim d’un turonet conegut com Turó de Capdevila, que s’aixeca al sud del torrent de les Esglésies, entre el Mujal i la masia de l’Oliva. Entremig d’una zona boscosa hi ha restes molt escadusseres d’enderrocs i de possibles murs que, en l’estat actual, no permeten identificar la planta de cap edifici. Al sector de ponent hi ha vestigis d’un petit mur de mig metre d’alçada que forma un angle. Podria correspondre al mas, però no es pot descartar que sigui una antiga feixa. En aquest indret un equip de la Universitat Autònoma de Barcelona hi va recollir diversos fragments ceràmics, entre els que destaquen ceràmica comuna reductora, ceràmica vidriada, ceràmica comuna oxidada i ceràmica blava, així com restes de teules.

Aquest jaciment va ser identificat l’any 2006, quan un equip del departament d'Arqueologia Medieval i Moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona va realitzar una prospecció a la Vall del Cardener dins el Projecte "Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval 2005-2008". Els directors van ser Cristian Folch i Jordi Gibert.

ACIÉN, M. (2000). “La herencia del protofeudalismo visigodo frente a la imposición del Estado Islámico”. Anejos de AespA CSIC, 23. Madrid, p. 429-441.

BRAMON, D. (2000). De quan érem o no musulmans: textos del 713 al 1010. Continuació de l’obra de J.M. Millás i Vallicrosa. Barcelona. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Institut d’Estudis Catalans. Eumo, Vic.

DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). "Les tombes medievals excavades a la roca. El cas del Bages". Dovella, núm. 5, Manresa, p 13-23.

DAURA, A.; GALOBART, J. (1988). “Nous jaciments arqueològics al terme municipal de Navàs”. Cardener, núm. 5, Cardona, p. 107-124.

FOLCH, C. (2005). "El poblament al nord-est de Catalunya durant la transició a l’Edat Mitjana (segles V – IX dC)". Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XLVI. Girona, p. 37-65.

MARTÍ, R., FOLCH, C., GIBERT, J. (2006). Memòria de les prospeccions arqueològiques a la Vall del Cardener. Arxiu Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 7084.

MARTÍ, R. (2005). “ La defensa del territori durant la transició medieval”. I Congrés de Castells a la Mediterrània Nord-Occidental. Arbúcies (5-7 de març).

PIÑERO, Jordi (1994), Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. A. 31.

Projecte d’investigació: “Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval anys 2005-2008”. Promogut pel Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dirigit per Cristian Folch Iglesias i Jordi Gibert Rebull. Dies: 15 abril – 15 d’octubre / 16 octubre – 31 de desembre de 2006

Descarrega PDF