Santacreu
Navàs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial Urbanístic del Catàleg de Masies i Cases rurals en Sòl no urbanitzable de Navàs, aprovat el 2012, amb el núm. 55.
Descripció
Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en un turó situat uns 300 m al sud-oest del Mujal i amb bones vistes sobre el poble. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) que té coberts adossats al costat sud-est tot formant un clos tancat o barri, i també una pallissa situada uns metres a ponent, a la part més alta del turó. En èpoques més recents al sector sud, en un terreny més baix, s’hi ha desenvolupat un complex de naus agropecuàries que queden relativament separades del conjunt format per la masia.
El cos residencial presenta una obra força homogènia, probablement dels segles XVII-XVIII i amb un recreixement al pis superior fet ja al segle XIX. La façana principal, orientada vers el sud-est, és molt senzilla i s’estructura en base a un sol eix d’obertures, amb un portal adovellat d’arc escarser i dues finestres al seu damunt. En la resta de façanes les finestres tenen una distribució no del tot regular. Els paraments són de maçoneria, amb restes de remolinat de morter de calç, i les obertures són emmarcades amb pedra carejada, excepte les del segon pis, fetes ja amb maó. El mur de llevant és apuntalat per una roca no gaire alta que serveix com una mena de contrafort. A l’interior el paviment de la planta baixa és format per la pròpia pedra natural i el sostre és de volta, mentre que als altres pisos és amb cairats de fusta.
Pel que fa als coberts, presenten una volumetria i formes diverses que denoten la seva construcció en diferents moments. En el cos de l’extrem es conserva una tina cilíndrica.
A les dovelles del portal hi ha gravat un text molt gastat, amb números i lletres pràcticament inintel·ligibles. Tal vegada l’any correspon a la dissetena centúria.
Informació oral facilitada per Enric Suades Escaler, del Mujal, i pels propietaris del mas Sant Genís
Història
Aquesta masia és d’origen medieval, i ja apareix esmentada entre la llista de masos citats abans del fogatge de 1365-1370. L’any 1312 hi trobem citats a la zona del Mujal els masos de “Bartolomeus” (Bartomeus), “Zoliva” (l’Oliva) i “Sancta cruce” (Santacreu). És interessant perquè l’església parroquial del Mujal, d’origen romànic, té l’advocació de la Santa Creu. Això sembla indicar que el mas devia estar vinculat d’alguna manera a l’església, però no en coneixem els detalls ni notícies documentals concretes.
Tampoc sabem des de quan, però el mas Santacreu va quedar unit al mas Sant Genís, situat al costat de l’església de Sant Genís de Masadella. Els propietaris del mas Sant Genís tenien el cognom Santacreu, com a mínim des del 1790 i fins a finals del segle XIX. És molt probable, per tant, que la família fos originària del mas Santacreu i que entre les dues heretats s’hagués produït una fusió. El mas principal on residien els amos era Sant Genís, i el mas Santacreu va acabar sent una masoveria que en depenia. És curiós que es donen moltes similituds tant entre els dos masos, que havien adoptat respectivament el nom de les esglésies properes, com també entre les dues esglésies, la del Mujal i la de Sant Genís, que van estar estretament vinculades al llarg de la història. Com a mínim des del segle XV Sant Genís va acabar sent sufragània de la parròquia del Mujal.
Per la seva tipologia constructiva, cal suposar que la casa es va ampliar als segles XVII-XVIII, quan devia assolir el volum actual. Probablement al segle XIX es va fer recréixer a la planta superior, i en aquesta època es devien construir també la major part dels coberts.
En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Santa Créu”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 6 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment de dos pisos. Ja entrat el segle XX Joan Fàbrega Serra, propietari del mas Sant Genís, va donar el mas Santacreu a una parenta.
Bibliografia
BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 163.
CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 96.EA
PIÑERO, J. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Històric de Navàs. Ajuntament de Navàs. Fitxa núm. RU. 68.
