Túmuls de Sorba Vell Montmajor

Berguedà
Sorba, serrat de la Guillema
Zona de bosc de pi a 600 m al sud-est del mas la Cabana de Sorba

Coordenades:

41.95843
1.67751
390402
4646007
08132-43
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Edats dels Metalls
Dolent
Inexistent
Carta Arqueològica de Catalunya, nº 6461, any 1991
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 010A00008
Cortés Elía, Mª del Agua

Jaciment a l'aire lliure. L'accés al jaciment s'efectua des de Santa Maria de Sorba, on es pren una pista forestal que va fins a la casa de La Cabana. Poc abans d'arribar a la casa es pren una altra pista cap al sud (a la dreta) que cal seguir uns 600 m. El jaciment es troba a banda i banda de la pista, entremig de bosc de pi i matolls. Es tracta d'un conjunt de túmuls o apilaments de pedra de mida mitjana i homogènia, de planta aproximadament circular i d'uns 5 m de diàmetre. Hi ha algun de forma més allargada, amb 7 m de diàmetre i amb una alçada aproximada d'un metre. En total s'han observat cinc túmuls diferents.

Any 1980: prospecció arqueològica realitzada a la vall de l'Aigua d'Ora i promoguda amb el motiu de la possible construcció d'un embassament. Realitzada per A. López, J. Rovira i E. Sanmartí.

L'any 1981, durant la prospecció arqueològica que es va realitzar a la vall de l'Aigua d'Ora es van interpretar com restes de cabanes d'època possiblement moderna, tot i que aquesta atribució és difícil, ja que no es conserva material en superfície i la teula és del tot absent. El túmul més gran, de forma allargada i una 7 m de diàmetre, ha estat objecte d'una intervenció furtiva ja que es van aixecar les pedres del centre fins arribar quasi al sòl o base, on s'observen algunes lloses força irregulars que contrasten amb les pedres força homogènies que conformen el túmul. Ni les mesures de les lloses ni la seva disposició no semblen indicar que es tracti d'un jaciment prehistòric, tot i que caldria comprovar-ho arqueològicament. Segons Manuel Riu (RIU, 1999) es podria tractar d'un vilatge de l'edat del bronze, format per cabanes de planta circular reduïdes actualment a munts de pedra i que seria l'habitatge més antic d'aquesta zona.

RIU, M. (1999). "El martyrium de Sant Eudald, a Sorba". A L'Erol nº63, Dossier: Montmajor, un municipi de sis parròquies. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 28-31.