Trull de sa Busqueta o mas Busqueta

Matadepera

El trull de sa Bosqueta, o el mas Busqueta està situat en el camí de Can Pèlacs a Can Garrigosa, un cop passat el mas i deixada a mà esquerra la roureda que mena a l’avenc. El trull està ubicat per sota del marge, en ple revolt, dessota unes alzines. Forma part de les les estructures de l’antic mas desaparegut, que com a unitat de producció havia de tenir per abastir-se anualment.

Les restes observades són, a la part superior, la mola sotana (1’50 m de diàmetre) col·locada damunt d’un muret de pedra collat amb morter de calç, de 0’45 m d’alçada per 0’38 m de gruix. En el muret superior que es conserva, s’hi observen restes de morter de calç. Al centre, conserva l’orifici d’encaix de l’arbre (de 0’18 cm de diàmetre), que no és res més que una biga col·locada verticalment a la qual s’hi colla el mecanisme que fa voltar una mola o rotló (de forma troncocònica o amb les parets lleugerament esbiaixades).

Al dessota de la mola sotana o mota hi ha les restes d’altres estructures, força malmeses, que probablement corresponguin amb l’assentador i els vasos comunicants. Aquestes estan relacionades amb l’extracció i depuració de l’oli. El funcionament era senzill; un cop la jàssena exercia la pressió sobre les diferents capes de cofins carregades amb la primera molta d’oliva, l’oli començava a rajar i aquest passava pels vasos comunicants fins a quedar recollit en un dipòsit totalment net d’impureses.

El  trull normalment representa l’espai o l’habitacle destinat a la mòlta i al premsat de les olives per a l’obtenció de l’oli però també es refereix als elements que formaven part de la instal·lació i permetien fer la mòlta: la mola sotana (jussana o mota), la mola sobirana o rotló, la premsa, els decantadors, la fona i l’infern i una llar de foc on escalfar l’aigua.

La primera fase per a l’elaboració de l’oli era la recol·lecció de les olives. Un cop triades i decantades les impureses (fulles i branquillons) les olives s’anaven introduint per a ser moltes en una mena de pica circular anomenada mola sotana o mota. En el centre de la mola hi havia un forat on s’hi col·locava verticalment una mena de bigueta, l’arbre al qual s’hi acoblava una mola o rotló més petita, amb els costats lleugerament inclinats que voltava gràcies a l’impuls d’una burreta o mula que anava voltant de manera a aixafar l’oliva fins a obtenir una pasta. Aquesta massa resultant s’anava col·locant dins d’uns cofins d’espart que un cop plens s’anaven apilant uns damunt dels altres.

Un cop tot preparat començava la premsada amb l’ajut d’una jàssena o d’una premsa. Aquest procés de mòlta i premsat es podia repetir varies vegades, essent l’oli de la primera premsada el més fort i gustós. Aquest procés rebia el nom de mòlta (un cop), remòlta (dos cops), remoltí (tres cops) i sota (quatre cops en el cas d’un any molt dolent).

Per extreure l’oli dels cofins, calia escalfar aigua en el calderó posat a la llar de foc i abocar-lo de mica en mica durant la premsada. El líquid obtingut s’escorria per un canaló fins arribar a dos recipients normalment colgats i comunicats entre sí (la fona i l’infern). En aquests recipients és on tenia lloc el procés de decantació separant l’oli del brou.

Finalment, es netejaven els cofins. D’aquí s’extreia la pinyolada i la pellofa de l’oliva que un cop ben assecat s’aprofitava, la primera com a combustible i la pellofa per a fer farina per als garrins.