Trencalòs (Gypaetus barbatus)
Gisclareny

    Berguedà
    Els cims del Comabona, Puig Terrers i serres de la Moixa al Cadí
    Emplaçament
    Cims del Puig Terrers, Comabona i arrugues de Molnell
    1548

    Coordenades:

    42.28371
    1.7266
    395009
    4682062
    Número de fitxa
    08093 - 152
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Animal protegit
    Protecció
    Legal
    DOGC. 148/1992. Llei 3/1988 i Llei 4/1989
    Accés
    Obert
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08092A002000350000YA
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Au necròfaga alimentada de restes d'animals. Fa 1'10 a 1'50 metres de llarg i 2'60 a 2'75 m d'ample. Pesa entre 7 i 10 Kg. El dors i la cua són de color gris fosc amb el raquis de les plomes de color blanc. El cap, el coll, el pit i la panxa són de color ataronjat i blanquinós. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja de sota el bec i els ulls estan envoltats d'una membrana vermellosa. S'alimenta d'ossos i restes d'animals morts, sobretot de mides grans. S'empassa els ossos sencers i quan són massa llargs els trenca llençant-los a les roques, d'aquí li prové els eu nom Es localitza al capdamunt dels cingles de la serra del Moixeró on hi nidifica de forma sovint en coves i avencs inaccessibles. La seva femella pon entre 1 i 2 ous durant l'hivern, incuba durant dos mesos i només sobreviu un pollet que viu al niu uns quatre mesos. Durant els 2 0 3 mesos següents les adults l'ensenyaran de com sobreviurà Està en perill de desaparició i És una espècie declarada de protecció espacial a Catalunya

    Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se. Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats.
    Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos.

    El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població. Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus.