Cim del Comabona
Gisclareny

    Berguedà
    Darrere el Puig Terrers al vessant oriental de la Serra del Cadí i damunt prat d'Aguiló
    Emplaçament
    De Coll de Balma cal pujar fins a pleta de la guilla, pas de la cabra, puig terrers. GR. 150.1 (5 h anar i tornar)
    2548

    Coordenades:

    42.28371
    1.7266
    395009
    4682062
    Número de fitxa
    08093 - 49
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Mesozoic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Parc Natural. Llei 37/1966 de 31 de maig; Decret 353/1983
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    AIG.1
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08092A002000350000YA
    Autoria de la fitxa
    Pere Cascante i Torrella

    Cim de 2548 m d'alçada. És el segon cim més oriental de la serra del Cadí que delimita amb el TM. De Montellà i Martinet al vessant nord. Està separat del Puig Terrers pel coll del Tencalaporta que el separa de la vall de la Muga. Presenta una fomació geològica molt similar al Puig Terrers amb les denominades "arrugues del Comabona" al vessant nord. És un cim suau d'una ascensió fàcil.

    La serra del Cadí correspon amb una serra que es caracteritza per tenir una gran cinglera al vessant nord que és visible des de tota la Cerdanya i alt-Urgell. Si es creua en sentit nord-sud es pot resseguir tot l'aflorament rocós de l'eocè que forma el mantell del Cadí. Aquests materials de l'eocè tenen una inclinació de 40-50 graus en sentit sud. La serra limita al sud amb el mantell inferior del Pedraforca. Al nord del Cadí i per sota de la capa eocènica es troben una reduïda capa del mesozoic i un basament de materials paleozoics que van des de l'era Ordoviciana fins ak Permià amb alguns dipòsits de material volcànic. Totes aquestes unitats estan plegades formant un gran sinforme causat per l'aixecament del Pirineu i de l'emplaçament del Cadí damunt la conca de l'Ebre. El relleu actual és el resultat dels processos de formació del Pirineu que el va desplaçar al sud formant un gran corriment i del conjunt de falles que van enfonsar la Cerdanya i l'Alt Urgell en l'era del Miocè deixant al descobert el seu vessant nord. Posteriorment i durant l'era de les glacialitzacions del quaternari, la serra del Cadí es va omplor de glaceres al seu vessant nord i això va contribuïr a la seva erosió. Encara avui es poden veure rastres d'aquesta erosió.

    CASÒLIBA; J (2015). Àrees d'interès geològic al Parc Natural del Cadí Moixeró. Fitxa núm. 1. DDAA. Àrees d'interès geològic del Parc Natural del Cadí Moixeró. Generalitat de Catalunya.