Tremuges Transversal Maria Teresa Vallcebre

Berguedà
Mina Maria Teresa
B-401, a sota el trencall que va a Belians, accedim a la Mina.
1186

Coordenades:

42.20106
1.81264
401975
4672782
08293-167
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
XX
Dolent
Estan molt destrossades.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Pública
Ajuntament Vallcebre
Anna Junyent Traserra

Part baixa d'una tolva o tremuga. Es pot apreciar el bec metàl·lic per on sortia el carbó i anava a parar al camió. També s'observen restes de part de les parets que formaven el silo de la tremuga on es guardava el carbó, però aquestes no fan pas més d'1 metre d'alçada. Són unes tremuges poc comunes perquè estaven penjades al marge: s'omplien a peu pla de la plaça del Transevrsal Maria Teresa, i els camions, per una carretera, es posaven a sota el marge on les tremuges buidaven el lignit.

Al segle XIX hi hagué la descoberta de carbó mineral a l'Alt Berguedà, però no va ser fins la dècada de 1930 que l'explotació minera va comançar a prendre envergadura a la zona de Vallcebre. Les primeres mines de Vallcebre van ser les de Tumí, Maria i Conangle, l'explotació de les quals havia iniciat l'Ajuntament per evitar que els seus joves anessin a la guerra. Després de la guerra, a Vallcebre, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA, es va fer càrrec de les mines i va reprendre la construcció del telefèric de Vallcebre (utilitzat fins el 1962). El transversal Maria Teresa es va obrir l'any 1953, però no va ser fins el 1955 quan es van començar a explotar les capes d'aquell indret. La runa que van treure per fer la galeria va tapar la casa de Cal Parcer, per suposat, havent arribat a un acord amb els propietaris. El 1958 es va electrificar la mina: es deixaren de treure les vagonetes amb la força dels animals i es donà un nou impúls a aquell sector. L'any 1961 l'explotació es va mecanitzar amb un "ARIETE". També als anys 60, van construir pisos per allotjar-hi els miners i un economat, que funcionà fins el 1971. El dia 1 de desembre de 1962 la Societat deixà de ser Serchs SA, per passar a dir-se Carbones de Berga SA. L'any 1973 aquesta mina va comunicar amb la de Sant Josep (Cercs). Després del tancament, i durant uns anys, a l'interior de la mina s'hi van plantar xampinyons. Però avui en dia la mina està completament tapiada i en desús.

ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL.
PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics de carbó. Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions.