Transformador d'electricitat de Cal Selga
Rajadell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torre que aixopluga un transformador elèctric. Presenta planta quadrada i coberta a doble vessant, Consta de tres cossos separats per cornises de maó. Excepte una base de pedra, la resta del parament és de maó, arrebossat de color crema (menys l'últim cos, de color blanc). La façana davantera té dues obertures acabades en forma de triangle. Com a element decoratiu, d'aire vagament modernista, destaquen les cornises de maó, que formen sèries de sanefes simples. La cornisa inferior és partida per una porta metàl·lica moderna.
S'ubica al costat de la carretera que puja al Nucli Antic de Rajadell des del barri dels Molins, poc després d'haver atravessat la Riera de Rajadell pel pont d'en Ferrer, al costat del Molí de Baix. Aquesta carretera rodeja el castell per ponent per acedir al nucli. Antigament el camí cap a Rajadell passava per la banda de llevant del turó. La torre és a prop del pont d'en Ferrer, que travessa la riera. Es situa a llevant a pocs metres de Cal Selga, la casa residencial del promotor de la torre transformador i de l'electrificació del poble.
De la torre en surten conduccions elèctriques cap a Fals, Fonollosa, Castellfollit i Rajadell .
En el PEP 1993 es describien uns cossos menors adossats a les façanes lateral i posterior, que actualment ja no existeixen.
Història
La torre fou construïda el 1923, any que Francisco Selga Miralles arriba a un acord amb la Companyia Anónima Manresana d'Electricitat. Francisco Selga va fer-se càrrec de la construcció de la línia de Manresa a Calaf a canvi d'aconseguir la distribució en els pobles intermedis: Fonollosa, Rajadell, Castellfollit, Aguilar de Segarra i Sant Pere Sallavinera. Els Selga eren revenedors, tal com aleshores se'ls anomenava; és a dir, compraven electricitat a la companyia i la distribuïen. L'electrificació de Rajadell va fer possible el sorgiment de noves indústries als barris dels Molins i de l'Estació. Actualment, Eléctrica Selga continua distribuint l' energia a tots els pobles abans esmentats, excepte Aguilar i Sant Pere. La torre del transformador, amb les pertinents modificacions tècniques, continua en actiu.
Bibliografia
Informació oral: Francesc Rafat
CAMPRUBí, Josep (1993). L'adveniment de la llum elèctrica a Manresa. Circular del Centre d'Estudis del Bages, núm. 66.
