Torres del Telefèric de Mina Tumí al Collet Vallcebre

Berguedà
L'Empalomar
Carretera B-401 sortint del poble, km 4, petit bosc a mà esquerra, zona l'Empalomar.
1330

Coordenades:

42.20232
1.80772
401571
4672928
08293-90
Patrimoni immoble
Obra civil
Contemporani
XX
1942
Dolent
Nomès es conserven els suports de formigó, a causa de l'abandonament.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08293A004002260000AK
Anna Junyent Traserra

És conserven 10 suports de formigó que aguantaven les torres del telefèric que baixava les vagonetes plenes de carbó de la mina Tumí fins al Collet. Són estructures quadrades de formigó llis sense decoracions. En algunes encara es poden veure els suports metàl·lics, completament rovellats, que surten de la base i aguantaven la torre de fusta.

L'inici del telefèric es trobava entre les mines de Tumí i Maria, per sobre del poble de Vallcebre. Un primer tram sense gaire desnivell portava les vagonetes fins la roca de l'Esdavella. A partir d'aquí s'iniciava un fort pendent. Uns anys més tard, a causa dels problemes que comportava aquest gran desnivell, es van foradar dos túnels per sota d'aquest punt per reduir-lo encara més. Al seu interior hi havia quatre pilones molt baixes, i a l'exterior una de més de 52 metres que suavitzava el desnivell. A partir d'aquí, anava disminuint l'alçada progressivament, passant prop de Cal Tutó i Cal Nai i per sobre de Cal Metge, on s'hi feu una protecció per evitar que el carbó caigués sobre la casa. Des del poble anava en direcció a la Foradada on el desnivell se suavitzava fins arribar a l'estació de Griera, primerament, i després fins a el Collet. Els forts desnivells van fer que la instal·lació i l'explotació del telefèric fossin dificultoses. Wagner, l'enginyer alemany que havia impulsat les mines de Peguera, fou l'encarregat de l'obra.

AAVV (2003). Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Zenobita Edicions.
ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL.
PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics del carbó. Zenobita Edicions.