El 1940 l'empresa Carbones y Transportes Cadí SA, va comprar la mina Clara de Saldes. El primer que va fer l'empresa va ser encarregar la construcció d'un telefèric per transportar el carbó que extreien fins al Collet. Començaren les obres però el telefèric només es va poder fer arribar fins als Hostalets, ja que diversos problemes amb el Comte de Fígols, propietari dels terrenys per on havia de passar, ho impediren (tot i que les pilones ja estaven posades). El telefèric va entrar en funcionament l'any 1942. El 1944 la mina va tancar i, fins que no va tornar a obrir, el telefèric només s'utilitzà des de Saldes. Les empreses explotadores dels dos teleferics de la zona, el de l'Espà als Hostalets, i el de Vallcebre al Collet, van iniciar negociacions per tal d'enllaçar els dos telefèrics. Els interessava unir-los perquè així Serchs SA (Vallcebre) podia baixar el carbó de la Campos, i Carbones Pedraforca SA (Saldes) podia fer arribar el carbó directament al Collet. Tot i que els dos telefèrics d'enllaç es van construir, mai es van arribar a posar en funcionament. Aquest telefèric de més d'11 km, transcorria pels llocs que oferien menys dificultats, a excepció del tram dels Cantinals. Era un telefèric de tipus bicable: hi havia un cable fixe en cada sentit de la marxa que suportava el pes de les vagonetes, i un altre en moviment que les arrossegava, millorant el sistema monocable utilitzat al telefèric de Vallcebre. Una altra diferència era que les torres de suport eren metàl·liques, i no de fusta com en el telefèric de Vallcebre.
