Torres de can Carné
Castellgalí

    Bages
    Raval de la Fàbrica. Can Carné. C-16.
    Emplaçament
    Carretera de Sant Vicenç de Castellet a Manresa

    Coordenades:

    41.67891
    1.84696
    404029
    4614769
    Número de fitxa
    08061-100
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Modernisme
    Segle
    XIX
    Any
    1831
    Joan Claret / Josep Carné
    Estat de conservació
    Dolent
    Estàn abandonades i en perill d'esfondrament.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 46802DG0145S
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Maria del Agua

    Els edificis més característics de la fàbrica de Can Carné són les dues torres que es troben aprop de la carretera, fetes amb pedra encoixinada a les cantoneres. La teulada és molt característica, ja que és a doble vessant amb els vèrtex en xamfrà i amb dues finestres a cada costat amb teulada independet, cosa que li proporciona un volum de teulada molt característic i singular. Les finestres són d'arc de mig punt rebaixat.

    El 1831 Joan Claret, comerciant, va vendre a Antón Barrera, maquinista, una casa-fàbrica i terra que es troba dins els límits del mas i heredat Casajoana. El 29-1-1841 es forma societat entre Anton Barrera i Josep Monteis iniciant la fabricació de filats de cotó. La fàbrica era moguda amb força hidràulica i disposava de 10 cardes, manuars, metxeres, batans, aspis, 24 contínues. El 1848 en morir Anton Barrera, la seva part passa en herència als seus dos fills, Josep i Eudald. El fill de Josep Carné, fundador de la fàbrica de filats i teixits de cotó Cal Carné a Manresa, va adquirir i reorganitzar la Fàbrica i Colònia Industrial de Castellgalí i creà la societat "Manufactures d'Isidre Carné" en memòria del seu pare el 1921. En Josep i el seu germà Joan van instaurar la fàbrica i va bastir la colònia de nova planta. En morir Josep Carné el 1934 es feu càrrec el seu fill Isidre que va emprendre la modernització de la indústria arribant a tenir 8.300 fusos i 200 telers. Aquest, durant la Guerra Civil va conèixer un manyà de Santpedor, Cerdans, amb el que es va associar i fabricaren els telers de marca Cerdans, que van tenir forta repercussió en el mercat tèxtil. Va morir en un accident d'avió el 1949. Aquesta va ser una de les primeres indústries tèxtils en tancar a la comarca, el 1936. Degut a la fàbrica, la població de Castellgalí va augmentar fins a 1.500 habitants a principis del segle XX. En fer l'instal·lació hidràulica per la fàbrica es va enderrocar l'antiga resclosa del molí i es va fer una mica més avall la nova resclosa de la fàbrica. Els Carné van adquirir els drets d'aigua als propietaris del molí, els Hosta. Aquesta primera reclosa era de maons amb unes parts de contraforts, foren els Carné qui l'encimentaren més tard. Encara es pot veure el salt d'aigua de la resclosa i el canal fins la fàbrica, tot i que no s'utilitza per generar energia. La maquinària de la fàbrica no era de les més modernes de l'època, però sí la concepció de l'edifici, car l'embarrat que feia moure les màquines, anava sota terra i així s'eliminaven columnes i suports. Els actuals pisos baixos del costat de la carretera, quan hi havia la fàbrica a l'edifici del costat (el que fou enderrocat quan es va fer la carretera) eren uns simples coberts, i al traslladar-se la fàbrica al nou emplaçament van convertir-se en el lloc on es filava i amb un carro es feia viatges per portar el fil a la fàbrica.

    Camprubí, J. (1995). Fàbriques i empreses. Article publicat a Regió 7 el 10-2-1985: Fàbriques de Castellgalí. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).