Tot i que no es conserva cap data de construcció es pot considerar aquesta masia com una de les més antigues existents a la zona. Apareix documentada el 1295 en mans dels cavallers Santagustí, els quals la cediren a l'església de Lillet. Des de 1249 consta en poder de la comunitat de Sant Salvador de Bellver, a la qual va pertànyer fins 1411, quan el seu patrimoni passà a la catedral de Vic. Tenia adscrit el mas Puigsunyer i la domus de Freixenet.
A partir del segle XVIII passa a formar part de l'extens patrimoni del Vilar de Sant Boi de Lluçanès.
La primera referència documental que es troba en l'Arxiu del Vilar és un censal corresponent als masos Torrents i Sunyer de Sant Agustí, datat l'any 1389. En el fogatge general de Catalunya de 1553 es reflecteix el cognom toponímic de Torrents dins la vegueria de Manresa a la zona del Lluçanès i formant part de la parròquia de Pi.
La masia actual, que segons la seva construcció correspon a una edificació del segle XVIII, formava part de l'enteixinat de masoveries del Vilar de Sant Boi fins a finals del segle XIX.
En una relació de propietats del Vilar de Sant Boi feta l'any 1623 ja apareix la masia de Torrents amb el nom de Torrents i Sunyer de Sant Agustí. També apareix en el cadastre reial del terme de Sant Agustí de Lluçanès l'any 1716, on hi figura la masia de Torrents posseïda per Pere Vilar Barretó, constituïda per "cuina, sala, dos aposentos per dormir, graner, corral i establia".
