Torrent d'en Bruno
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torrent afluent de la Riera de Targa pel seu costat esquerra. Neix al capdamunt del tros anomenat d' en Domènech, i es nodreix en temps de pluja de les diverses torrenteres i aigües d'escorrentia que es formen en aquest vessant de muntanya. Discorre deixant enrere antigues pedreres i travessant les feixes abandonades, on en temps no massa llunyans estaven plenes de vinya i oliveres. Per sota de Can Maioles, s'ajunta amb el Torrent de Domènech que baixa pel costat dret de la finca i desguassen a la Riera de Targa.
A la capçalera del torrent hi ha un bosc secundari de pi (Pinus pinea) que cohabita amb alzines (Q. Ilex). També hi ha presència de roure, restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats.
Ben aviat resseguint torrent avall s'entra en una zona ombrívola, no massa lluny de Can Maioles. La vegetació s'espesseix i el terreny es torna més abrupte. L'interior de l'alzinar és dens i ombrívol, poc transitable per la profusió d'arbustos i lianes i sense estrat herbaci per la manca de llum. Predomina el sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els canyars de vores d'aigua (Aruyndo donax) també hi és present , especialment al voltant d'espais on fa anys s'havia cultivat.
Altra vegada s'aclareix amb predominança de pins i és en aquest sector on s'ha detectat un grup de castanyers (Castanea sativa) d'origen antròpic. Dos d'ells, de grans dimensions, semblen morts. La impossibilitat d'accés degut a la profusió de bardisses i canyes ha fet impossible detectar possibles rebrots o exemplars vius. En algunes de les branques s'han observat nius de picot.
Cal mantenir els torrents nets per tal de que en cas de pluges torrencials, l'aigua circuli i no surti de mare. També cal considerar seriosament el manteniment dels torrents com a tallafocs naturals.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, (DOGC núm. 5204 – 28/08/2008)
Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 493 – 12/12/1984)
Llei 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 299 de 14/12/2007)
Reial Decret 1628/2011, de 4 de febrer per al desenvolupament del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol Amenaçades. (BOE núm. 46 – 23/02/2011)
CAMPENY, Roser; VILERO, Daniel (2001). Amfibis i rèptils del Parc Serralada Litoral. Inèdit.
GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona.
GUARDIOLA, M.; GUTIÉRREZ, C.; PÉREZ-HAASE, A.; JOVER, M.; CORBERA, J. (2009). Les plantes al·lòctones del sector central de la Serralada Litoral catalana (Territori comprès entre el riu Besòs i la Tordera) ,dins revista L'Atzavara, núm. 18. Pàgs. 89 a 100. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
LOIRE, Roser (2001), Conservació de la diversitat biològica al Parc de la Serralada Litoral,dins revista L'Atzavara, núm. 9. Pàg. 66. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró.
SÀEZ, Ll.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Ed. Argania Editio.
TARRUELLA, Xavier (2000) El projecte Flora Amenaçada. Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral, dins Revista Ipsa Arca, núm. 3. Ed. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
