Torrent del molí de Cuquet

Vilassar de Dalt

El Torrent del molí de Cuquet, anomenat antigament Torrent Gili, és un dels torrents més importants del municipi. Neix a partir de tres torrenteres principals; la de la Molinera, la de Sant Mateu, i la de la Petxina. Les dues primeres provenen del vessant de Sant Mateu- Can Riera, i la tercera neix per sota dels castanyers propietat de Can Guardiola i de Can Boquet. Desaigua al riu Mogent que alhora és un afluent del Besòs.
Per la banda esquerra des del seu naixement, rep les aigües d'altres torrenteres no menys importants, com el Torrent de Can Martí o les torrenteres que neixen al vessant de solella de Can Gallemí, a més d'altres que es troben dins del municipi de Vallromanes. Pel vessant dret, rep les aigües del Torrent de Cal Senyor, de les torrenteres que neixen a la zona del Mal Pas i Can Garrimbau i les del sector del bosc de Ca l'Isidret (a més de les torrenteres que es troben dins del municipi de Vallromanes com les que neixen al vessant de soleia de Can Maimó). És un curs d'aigua que amb més o menys intensitat, baixa durant tot l'any.
El Torrent DE Cuquet o riera de l'Ardenya té un gran valor paisatgístic. La fauna, la vegetació i l'empremta humana (pous, mines, molins, recs, fonts i passeres), hi són presents sense que això es pugui obviar.
La capçalera del torrent està representada per boscos de roures (Quecus pubescens, Q. Cerrioides), que cohabiten amb alzines (Q. Ilex). Són boscos restringits als sectors més ombrívols, ubicats a l'obaga, força ben conservats.
Ben aviat resseguint torrent avall entrem en una zona ombrívola amb un bosc de ribera pur als marges que alterna amb una plantació antròpica de plataners. El canyissar en aquesta zona hi és ben present. És una empremta deixada per l'home quan aquest emprava la canya pel cultiu de les hortes (mongeteres, tomaqueres, pebroteres...) i alhora n'exercia un control sobre la seva expansió.
A la part vallesana, abans d'arribar a la font d'en Mamet, en el tram mig del torrent, hi ha una zona molt ombrívola amb predominança d'avellanoses (Corylus avellana) i vernedes, alternant amb Polustichum setiferum, una falguera característica d'aquests ambients. També hi ha plataners, pollancres i acàcies, saücs i llorers. L'hàbitat però, presenta una certa alteració degut a la captació del cabal d'aigua, la presència de pasturatge (ramats de cabres), bardissars amb presència de flora exòtica degut a la proximitat d'alguna casa, com la canya de bambú, difícil d'eliminar sinó s'agafa de soca-rel.
Passada la font d'en Mamet, i en direcció als molins fariners de Cuquet i el Molinot, hi ha un recobriment important d'alzinar amb bosquines pròpies d'aquest ambient com el fals aladern (Philyrea latifolia), el cirerer d'arboç, el bruc, l'esparraguera boscana (Asparagus acutifolius). L'interior de l'alzinar és dens i ombrívol, poc transitable per la profusió d'arbustos i lianes i sense estrat herbaci per la manca de llum. Predomina el sotabosc d'arbustos i lianes com l'aritjol (Smilax aspera) i el lligabosc (Locinera implexa). Els canyars de vores d'aigua (Aruyndo donax) també hi és present allí on el curs d'aigua ha estat modificat o degradat parcialment, especialment al voltant de zones agrícoles.
Els pollancres es localitzen principalment en les zones on hi ha més aigua, de forma antròpica. No ocupen grans extensions i apareixen fent petites clapes on sovint hi apareix vegetació d'ambients humits. Els plàtans (Platanus x hispanica) també es poden localitzat en petits rodals o erols, en individus isolats i prop de les fonts. També tenim varis indrets on hi ha vernedes adultes i presència d'acàcies (que malgrat el control aplicat encara en queden nombrosos exemplars).